Què falla en la protecció dels menors víctimes de violència vicària?

Des que es tenen registres el 2013, quaranta xiquets i xiquetes han sigut assassinats a Espanya pels seus progenitors, només amb la intenció de causar mal a la mare. És el que es coneix com a violència vicària.

Ara, la mort d'Olivia, una de les xiquetes segrestades pel seu pare a l’abril a Tenerife, ha posat en evidència les llacunes del sistema per a protegir les criatures més vulnerables: la llei permet suspendre les visites a menors dels progenitors acusats de violència masclista des de 2015, però aquesta mesura pràcticament no s'aplica. 

Segons explica la magistrada especialitzada en violència de gènere Lara Esteve, la llei estipula que, en cas de no prohibir les visites, ha de ser el jutge o la jutgessa qui determine les condicions perquè es produïsquen de forma segura. Això és així, assegura, perquè, per damunt del dret del progenitor a veure les criatures, està l'obligació de l’Estat de protegir els i les menors.

Però, en la pràctica, açò no es produeix com estipula la llei, denuncia Esteve. De fet, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, el 2020 la decisió de prohibir les visites no va arribar al 3%.

És per això que expertes i experts en la matèria demanen un canvi de paradigma sota la tesi que un maltractador no pot ser mai un bon pare.

Desprotecció als xiquets i xiquetes

En molts casos, indica Chelo Álvarez, presidenta d’Alanna, les mares passen molta por cada vegada que arriba el cap de setmana que el maltractador té dret a passar amb les criatures. 

Per això, des d’aquesta associació de protecció a dones víctimes de violència de gènere insisteixen que continua faltant formació en l'àmbit judicial i aplicar totes les mesures de protecció.