La família de la xiqueta morta per peritonitis amplia la querella al personal de l'Hospital Clínic

L'advocat de la família d'Emma Martínez Gascón, la xiqueta que va morir per una peritonitis, ha ampliat la querella contra els possibles responsables sanitaris de l'Hospital Clínic de València, ja que, segons l'informe del SAMU, no es van preparar per a atendre la menor quan va ingressar d'urgències, tal com marca el protocol.

La querella la van presentar el 20 de febrer i relatava uns fets qualificats com un “homicidi per imprudència greu”, per la falta d'atenció mèdica a la seua filla al centre de salut de Viver (Alt Palància) i a l'Hospital de Sagunt (Camp de Morvedre), on no es van complir les pràctiques indicades, ni li van prescriure ni li van fer proves.

La família i el seu representant legal estaven pendents de rebre un informe de l'equip mèdic de l'ambulància del Servei d'Ajuda Mèdica Urgent (SAMU), que va traslladar la menor de Viver al Clínic de València, després de patir una parada cardiorespiratòria i poder estabilitzar-la.

L'equip del SAMU, segons l'informe, hauria alertat presumptament el servei d'urgències del Clínic de la situació de la menor que traslladaven. Davant d'això, es devien haver preparat per a la seua arribada, segons el protocol establit. Una cosa que, segons aquest informe, no es va fer. Per això han presentat un escrit al jutjat d'instrucció número 18 de València per a ampliar la querella i fer-la extensible al personal de l'Hospital Clínic que poguera haver comés la presumpta negligència mèdica.

La menor, una “xiqueta sana” de dotze anys, va morir a causa d'una perforació intestinal o peritonitis, després de més d'estar una setmana presentant símptomes d'apendicitis, i a pesar d'haver acudit en tres ocasions als serveis d'urgències.

En el relat dels fets s'explica que va ser el dissabte 28 de gener quan Emma va començar a sentir dolor abdominal a la vesprada, un dolor que persistia i s'incrementava l'endemà acompanyat de nàusees i vòmits. Va acudir en dues ocasions a Urgències del Centre de Salut de Viver i en cap de les dues li van fer les proves pertinents. Aquestes actituds podrien ser constitutives d'un presumpte delicte d'homicidi per imprudència professional, segons la querella.

Com que el dolor, les nàusees, els vòmits i la quasi absoluta falta d'ingestió van persistir i es van incrementar, i la xiqueta es trobava cada vegada pitjor i més feble, el dissabte 4 de febrer, el pare, que fins llavors estava de viatge laboral, va portar la xiqueta al servei d'urgències de l'Hospital de Sagunt. Allí van tornar a fer una “clara infracció de la pràctica professional mèdica” i no van dur a terme les proves per a confirmar o descartar l'apendicitis. Van descartar una patologia urgent i li van donar l'alta.

L'endemà, el diumenge 5 de febrer, la menor es va esvair a casa al voltant de les 21 hores. Els pares la van portar a urgències a Viver, on va entrar en parada cardiorespiratòria, i van iniciar les maniobres de reanimació. Els facultatius del SAMU van poder estabilitzar la menor i traslladar-la a l'Hospital Clínic de València, on va ingressar intubada.

L'equip del Clínic va fer una prova que va constatar immediatament l'existència d'una perforació intestinal, signe de peritonitis, i isquèmia amb “xoc multiorgànic”. Va entrar en quiròfan d'urgència i mentre reanimaven “sense treva” la menor, li la intervenien quirúrgicament, però la fallada multiorgànica amb insuficiència renal i hepàtica greu, així com acidosi metabòlica, van provocar la mort de la menor dues hores més tard.

Els fets que es relaten, segons la querella, són constitutius d'un delicte d'homicidi per imprudència greu professional, perquè no van aplicar a la pacient les pràctiques indicades ni li van prescriure ni li van fer proves complementàries, que haurien donat l'oportunitat d'haver-li practicat una “senzilla” intervenció quirúrgica.