Familiars de persones amb TDAH reclamen més mitjans: “No hi ha prou professionals per a atendre tota la població"

El Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, que afecta al voltant del 7% de la població mundial, sobretot, la infantil i juvenil, se celebra aquest divendres. Darrere de la frase "no para mai quiet o quieta" s'amaga en moltes ocasions aquesta afecció, amb un fort component genètic. 

A Jaume del Caso li van diagnosticar TDAH quan tenia 7 anys. Hiperactivitat, un caràcter impulsiu i dèficit d'atenció eren els símptomes que presentava, i aquesta condició va fer que patira assetjament escolar per part dels companys de classe. “Era molt mogut, no parava quiet i això feia que els companys no em tractaren igual. Rebia pallisses cada dia”, assegura. 

És la realitat de molts xiquets amb aquest tipus de diagnòstic a l'escola.  “Per la hiperactivitat, els xiquets i xiquetes no són capaços de respectar el torn de paraula o esperar per a jugar, i això afecta la seua vida social”, explica la presidenta de l’associació Apadahcas, Mónica Mingarro. 

Les famílies, en vista del nombre de casos de TDAH, reclamen més mitjans. “No hi ha prou professionals per a atendre tota la població. Al final qui pot es rasca la butxaca i se’n va a la privada”, lamenta Maria Teresa Saura, la mare de Jaume. Les investigacions continuen, i els factors que poden estar-hi involucrats són la genètica i el desenvolupament del sistema nerviós.  

La freqüència d'aquest comportament és el que fa que es comence a valorar el cas dels menuts. A Jaume, tindre TDAH li ha comportat una depressió. “Era alçar-me al matí, quedar-me tirat tot el dia en el llit i a les 17:30 anar a entrenar al gimnàs fins a les 10 de la nit”, afirma.