Els familiars dels tres desapareguts per la dana podran sol·licitar dimecres la declaració oficial de defunció

Els familiars de les tres persones que encara continuen desaparegudes des de la dana del passat 29 d'octubre esperen pacientment, però també amb indignació, el termini legal de noranta dies a partir del qual podran sol·licitar la declaració oficial de defunció.

Este dimecres 29 de gener es compleix el termini exigit pel Codi Civil en l'article 193 per a la declaració de defunció d'una persona absent, i els familiars de dos dels tres desapareguts han explicat a l'agència EFE que acudiran als jutjats per a tramitar-la.

Francisco Ruiz, de 64 anys, va desaparéixer a Montserrat després de posar fora de perill als seus dos nets de 5 i 10 anys en el sostre del seu cotxe; a Elisabeth Gil, de 37 i mare de dos xiquets, se li va perdre el rastre quan la riuada es va emportar el vehicle conduït per sa mare a Xest; el mateix li va ocórrer a José Javier Vicent, quan conduïa per Pedralba amb la filla, el cos de la qual va ser trobat a més de 60 quilòmetres. La recerca de tots tres encara continua, mesos després de la dana, amb centenars d'efectius desplegats per tres zones diferents per on se'ls va perdre el rastre.

La declaració de defunció es pot sol·licitar legalment transcorreguts deu anys des de les últimes notícies de l'absent, passats cinc anys si, en expirar eixe termini, l'absent haguera complit almenys 75 anys o en tres mesos en cas de sinistre.

"Cada vegada es perden més les esperances de trobar el cos"

Saray Ruiz, filla del primer desaparegut, explica que acudirà als jutjats de Picassent amb la documentació necessària per a obtindre el certificat de defunció del seu pare. "És una situació molt dolorosa, no veiem que això acabe, cada vegada es perden més les esperances de trobar el cos", lamenta en l'àmbit personal, però immediatament després afig: "L'enfrontament polític constant, les mentides, fan mal també a les famílies".

Encara que la cerca del cos del seu pare no cessa, Saray sap que és una operació tremendament complexa. "El seu mòbil es va quedar en el cotxe, no tenim cap referència. L'única cosa que sabem és la direcció que va prendre el cos, pel corrent i perquè es va trobar una sabata i la seua gorra, però molt prop del cotxe, la va perdre només caure".

Els especialistes de la Guàrdia Civil creuen que el cos va poder arribar a un barranc pròxim, després al riu Magre i posteriorment al Xúquer. Per això s'han realitzat cerques a Llombai, Carlet, Alfarb, l'Alcúdia i Guadassuar.

Esta mare explica que, malgrat la tragèdia d'haver perdut al pare, conserva l'immens consol que els seus dos fills, de 5 i 10 anys, van aconseguir salvar-se de la riuada. "La xicoteta pregunta més, però el xiquet a penes esmenta el succeït, i quan sent a la seua germana parlar-ne, la talla, para la conversa".

"Ací no ha telefonat ningú per a oferir ajuda psicològica", lamenta. "Només ens va cridar una assistent social per a donar-los als meus fills dos caixes de Lego. Vist tot el que he vist, la veritat que no em sorprén res, es parla molt de l'atenció psicològica, però la veritat és que la gent, les víctimes, no estan per a anar a cap lloc, és possible que no hi haja forces, però l'atenció hauria d'estar més pròxima", afig.

I, de nou, ix la indignació. "Espere que la justícia [en referència a la querella que promou SOS Desapareguts] ens done la raó. Però en el cas que no puguem fer res, continuarem lluitant perquè el que ha passat no s'oblide, que el succeït forme part de la història de València".

"Crec que la meua neboda segueix en el cotxe"

Un altre dels familiars que està en una situació similar, Ernesto Martínez, ha explicat que tractarà tan prompte com puga regularitzar la situació dels seus nebots, fills d'Elisabeth Gil, de 19 i 4 anys, perquè puguen acollir-se als drets que els corresponga per ser orfes.

"La meua germana [també morta] i la meua neboda treballaven en un hotel pegat al circuit de Xest. Quan va acabar la jornada, la meua germana va anar a casa per a portar a la seua filla al treball, va passar per un pont en anar a Xest i en tornar cap a l'hotel ja no estava dret, per això es va desviar per darrere del circuit. Tota la seua obsessió era que la seua filla arribara a temps al treball", relata.

"Però, igual que ella, desenes de conductors van pensar en el mateix trajecte i el seu cotxe es va quedar a la part baixa del barranc. A la meua germana la vam trobar, es va llevar el cinturó i va eixir disparada de l'automòbil, però jo crec que la meua neboda va entrar en pànic, no es va llevar el cinturó i segueix en el cotxe, toti que no hi ha rastre tampoc del vehicle", explica.

Elisabeth va gravar un vídeo amb el seu mòbil per a enviar-lo al seu cap i justificar el seu retard. En eixes imatges es veu una línia elèctrica. "Per això sabem el punt en el qual va desaparéixer", afig el seu oncle. Ernesto també forma part del grup de famílies adherides a la querella de SOS Desapareguts, que es presentarà al febrer en l'Audiència Nacional amb l'esperança de "portar davant de la justícia als responsables d'este desastre".