La Confederació d'ampes Gonzalo Anaya exigeix més estabilitat en les plantilles docents de les comarques de l'interior i el sud
La confederació de famílies de l'alumnat demana implicació per a aplicar la Lomloe i el reforçament dels menjadors escolars per una eventual crisi econòmica
Augmentar la representació de les famílies en els consells escolars, millorar l'estabilitat de les plantilles docents en les comarques de l'interior i el sud, incidir en la reducció de la ràtio, en l'extensió de la gratuïtat de l'educació en l'etapa de zero al primer any d'edat o en l'eliminació definitiva dels barracons. Amb aquest llistat de propostes ha estrenat l'inici del curs escolar 2022-2023 la Confederació Gonzalo Anaya, l'associació de fampes majoritària de la Comunitat Valenciana.
La presentació l'ha feta aquest huit de setembre, data original del començament del curs, que finalment es va retardar al dilluns dotze, per a "manifestar el desacord en el canvi, que es va fer sense consultar les famílies en una falta de respecte".
El president de la confederació, Rubén Pachecho, "espera i desitja" la màxima implicació de les administracions públiques perquè la nova llei educativa que estrena el curs, la Lomloe no quede només en un text escrit. "La nova llei incorpora canvis substancials, però això sense una administració pública i actors que s'ho creguen i facen els esforços perquè s'aplique no anirà a cap lloc", ha advertit.
El portaveu de les mares i pares dels alumnes ha manifestat una "grandíssima decepció i tristor" perquè la controvèrsia sobre el model d'ensenyaments per àmbits —l'obligatorietat del qual ha suspés cautelarment el TSJCV en primer d'ESO— haja impedit que el curs comence "amb normalitat i sense tanta conflictivitat", causant "un trastorn innecessari" després de dos anys d'entrebancs per la pandèmia. I assegura que des de la Gonzalo Anaya "promouran estudis i col·laboracions amb les universitats per a avaluar l'aplicació dels àmbits i traure'n conclusions".
La Lomloe incorpora canvis substancials, però sense una administració pública i actors que s'ho creguen no anirà a cap lloc
La confederació exigeix solucions per la fluctuació i variabilitat de les plantilles docents, majoritàriament interines, a les comarques de l'interior i el sud del territori, perquè "genera molts problemes a l'alumnat". I ha demanat esforços per a fer-les fixes en aquestes comarques, si cal, imposant "sacrificis" de tots els actors, en favor de l'estudiantat. "No pot establir-se un projecte de centre amb una plantilla que no es manté. Una professora que no sap el curs que ve on estarà no pot fer un lligam de confiança suficient amb l'alumnat ni preparar un projecte que de veritat incidisca en les seues necessitats", ha lamentat.
Ha celebrat Pachecho la reducció de la ràtio, almenys en termes mitjans, si bé ha advertit que la realitat a peu de centre és diferent, perquè "continuem tenint aules de 20 alumnes en primària i de fins a 30 en secundària".
Una professora que no sap el curs que ve on estarà no pot fer un lligam de cofiança suficient amb l'alumnat ni preparar un projecte d'acord amb les seues necessitats
D'altra banda, ha compartit la preocupació per la capacitat de les beques de menjador per a respondre a la tardor o l'hivern a un possible empitjorament de la situació econòmica per la crisi derivada de la invasió a Ucraïna, per la qual cosa ha demanat més implicació de l'administració.
Repensar concepcions desfasades
No ha obviat el líder de la Gonzalo Anaya la referència a la controvèrsia sobre les votacions per al canvi a la jornada continuada en primària, un procés i un model d'horari contra el qual s'ha posicionat la confederació. "No n'hi cap persona favorable a la jornada continuada. Demanen que es done informació imparcial", ha dit Pachecho, que exigeix més controls a l'administració en els centres en què s'ha votat aplicar-la, ja que sovint "el que diu el projecte és molt diferent del que s'acaba fent."
Finalment, Pachecho ha demanat una reflexió sobre la normalització d'algunes situacions en la comunitat escolar, com la sobrecàrrega de deures acabada la jornada o el sobrepés de les motxilles en relació amb la constitució de l'alumnat, precisament per a complir amb aquestes comandes. "Acceptem unes càrregues als nostres fills que nosaltres com a adults no permetríem. Trenquem d'una vegada amb aquestes concepcions desfasades que s'han de superar", ha reivindicat.
