Encara amb el fang pels turmells en alguns carrers de la zona zero de la DANA tretze dies després

Al carrer Lepant de Paiporta el fang encara arriba pels turmells tretze dies després que este poble de l'Horta s'inundara per la DANA que va castigar algunes comarques de València. Però no és l'única via, ni de bon tros, ni l'únic poble en estes circumstàncies. En vespres de complir-se dos setmanes de la tragèdia, i en dia laborable, el flux de voluntaris s'ha reduït dràsticament. Membres de diferents cossos de seguretat, voluntaris i veïns segueixen encara sense saber on trepitgen, amb un pam de fang que en alguns llocs encara és més gran perquè no deixa veure ni la vorera ni el final d'este drama.

“En esta zona està tot igual”, explica María José Miravet, des de la seua porta. “Ací l'aigua va entrar quasi fins al sostre a les cases i fora teníem cinc cotxes. Després estava tot el que traiem de les cases. Ara queda el fang, en comparació no estem tan malament”, assumeix resignada.

La dura realitat de la zona més antiga de Paiporta

En la zona més antiga de Paiporta el panorama continua sent marró. Els béns amuntonats, almenys, ja han desaparegut quasi completament, cosa que facilita les tasques de neteja. Uns metres més enllà, al carrer Florida, la situació és similar. On fa uns dies hi havia muntanyes de béns destrossats ja no hi ha res, però el fang continua tenyint el carrer.

“Estant malament, estàvem molt pitjor el divendres”, explica Roberto. “Ara estem veient una mica de moviment”, assegura. Però el moviment no és només per a buidar, encara queden baixos per drenar i una vegada s'ha tret l'aigua, el fang acumulat en alguns casos es trau al carrer. També l'aigua de les màquines de pressió casolanes ajuda a convertir en fang la terra no retirada. Una quadrilla de militars treballar per buidar el primer tram del carrer i busca algun clavegueram que engula, alguna cosa que és quasi missió impossible.

Les converses dels uns i els altres se centren ara en un sistema imprescindible per a retornar una mica de normalitat a la zona, però que continua col·lapsat en molts punts i sobre el que sobrevola l'amenaça de les pluges que pronostiquen a partir del dimecres.

En la zona més nova de Paiporta el panorama canvia, ja només té fang la plaça Blasco Ibáñez, la que recau sobre un dels ponts que comunica amb la zona antiga. Les vies principals apareixen buidades i la terra que queda està seca.

Un aljub de 7.000 litres d'aigua a Massanassa

Sense semàfors encara operants i amb una capa de fang que impedeix veure l'asfalt, el consistori veí de Massanassa rep als seus voluntaris, i sobretot als seus veïns, donant a conéixer que "s'ha instal·lat un aljub de 7.000 litres d'aigua a l'Auntament". El ban es fa per megafonia, un dels pocs serveis que no s'han perdut per la barrancada que no deixa als habitants d'este municipi tornar a la normalitat.

La pudor continua penetrant en cadascun dels carrers i ara és torn de la maquinària pesant, que intenta retirar qualsevol estri que encara és amuntegat a les portes de cadascun dels habitatges d'esta localitat, una més del cordó sud de l'àrea metropolitana de València.

Màquines pesants i mànegues d'aigua a pressió a Catarroja

A Catarroja, veí municipi del qual només els separa un barranc, el mateix que ha deixat la destrucció en més de 60 pobles de la província, les abraçades es continuen succeint, encara que les converses són sempre les mateixes des de fa tretze dies.

“A mi m'arribava l'aigua per la cintura quan va sonar l'alarma”, indica un jove que saluda a un conegut en l'avinguda Ramón y Cajal, epicentre del poble i ara també del fang. És impossible tornar encara a la normalitat en estos municipis, que, això sí, han canviat el so de les sirenes de les ambulàncies pel del motor de les màquines pesades i les mànegues d'aigua a pressió.