La FEMP anuncia una nova comissió de treball contra la violència de gènere: "És imprescindible i serà essencial"

La institució demana a les administracions que faciliten més i millors mitjans per atendre a les dones que pateixen aquesta violència

La presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, María José García-Pelayo
La presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, María José García-Pelayo / Javier de Chavez / Europa Press

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha anunciat la constitució d'una nova comissió de treball contra la violència de gènere. La presidenta, María José García-Pelayo, ha afirmat que "és imprescindible i serà essencial per a continuar millorant els nostres coneixements". La institució demana als consistoris i altres administracions que faciliten més i millors mitjans per atendre les dones que pateixen aquesta violència, incloent-hi la vicària. "No pot haver-hi Ajuntaments rics o pobres en matèria de violència de gènere", ha remarcat García-Pelayo.

Des de la FEMP s'ha indicat que s'ha de treballar en les xarxes de tràfic de dones i centrar les accions "en tot el que té a veure amb els abusos sexuals i amb la violència sexual a través de les xarxes".

La federació ha mostrat aquest dimarts els resultats de tres estudis sobre violències contra les dones realitzats en el marc del Servei ATENPRO, teleassistència de suport i protecció a les víctimes, que sorgeix de la col·laboració entre la mateixa FEMP i el Ministeri d'Igualtat, amb el suport de fons europeus: un sobre violència reproductiva, un altre sobre violència sexual i un tercer sobre violència domèstica.

Sobre el primer dels estudis, que fa referència a les diverses formes de violència que afecten la capacitat i drets reproductius de les dones, un dels aspectes remarcats és la falta de dades oficials, que "dificulta" comprendre la magnitud del problema. Malgrat aquesta barrera, s'han analitzat temes com l'avortament forçat, l'esterilització forçosa, l'anticoncepció forçada i la gestació subrogada, així com els crims d'honor, que inclouen el matrimoni infantil, les proves de virginitat i els feminicidis en nom de l'honor.

En el segon estudi, que aborda les conductes de violència sexual, i l'aproximació i intervenció de l'administració local en la matèria, revela que quatre de cada deu dones són víctimes d'agressions sexuals en el seu entorn més pròxim. Les dades indiquen, a més, que una de cada dues dones ha experimentat violència masclista. Donat l'abast de les xifres, l'informe detalla les responsabilitats estatals, autonòmiques i locals i ofereix un diagnòstic únic a Espanya. En aquest cas, abasta agressions sexuals, assetjament, tracta amb finalitats d'explotació sexual, mutilació genital femenina, matrimoni forçat i violències en l'àmbit digital.

Finalment, el tercer estudi, sobre violència domèstica, posa en evidència una realitat: des de 2003 fins al 31 de març de 2023, un total de 1.195 dones van morir assassinades per la violència de gènere. L'any 2021, les victimitzacions vinculades a actes greus de violència de gènere van arribar a la xifra alarmant de quasi 100.000.

La presidenta ha valorat la rellevància de les dades reportades pels informes per a l'adopció de línies d'acció, així com el "fort impuls" que representa la incorporació d'un nou protocol per al servei Atenpro que permetrà atendre un major nombre de víctimes.

També et pot interessar

stats