Les ferides obertes de la jornada escolar: famílies i mestres favorables a l'horari intensiu reclamen canviar el sistema de votació
Una campanya de Change.org arreplega firmes perquè Educació rebaixe els requisits per al canvi a la jornada intensiva a l'escola
La votació de la jornada escolar deixa ferides obertes després d'un procés que ha causat tensions en molts centres educatius. Els pares del CEIP Ausiàs March d'Aldaia (l'Horta) favorables a l'horari intensiu, que no s'ha aprovat a l'escola, ja han anunciat una concentració de protesta el 26 d'abril per a reclamar a la Conselleria d'Educació que modifique el sistema de votació.
"Les famílies que participem activament, ens sentim no identificats amb els resultats, hem demanat fins i tot a la conselleria la nul·litat dels vots el 2022", es llig en un dels correus que ha rebut À Punt després de les votacions, en què s'ha confirmat la continuïtat de la partida en 103 escoles valencianes contra un centenar que han aprovat la reorganització horària.
El canvi de la jornada partida a la continuada, que acumula les cinc hores de càrrega lectiva seguides per als xiquets d'infantil i primària a canvi de poder arreplegar-los a les 14 hores (si no van al menjador), la impulsa el Consell Escolar, però necessita el suport del 55% del cens de mares i pares de l'escola per a fer-la possible. Les abstencions computen com a vot negatiu. Aquesta garantia no és exclusiva de la Comunitat Valenciana. Autonomies com la Comunitat de Madrid estableixen encara requisits més alts, de dos terços favorables, un 66% del cens de l'escola.
És a dir, no és suficient obtindre més vots, sinó que cal assegurar la majoria amb una alta participació. Això fa que alguns centres, on ha guanyat el canvi, la intensiva no s'acabe aplicant perquè no ha aconseguit el quòrum necessari que demana Educació per a demostrar la voluntat majoritària de les famílies. És el que ha passat al CEIP Angelina Abad de Vila-real. Els 126 vots contraris a canviar a la continuada han guanyat als 253 favorables, perquè aquests no representaven el 55% del cens de 543 persones, en què s'han registrat més de 160 abstencions. "No és just que es penalitze la gent que s'ha implicat pel canvi", lamenta Ana Mari Galán, una de les mares que volien la intensiva.
"És una polèmica estèril. El procés ja es va validar en el consell escolar de la Comunitat Valenciana. Les famílies de la pública vam votar en contra. Els sindicats van votar a favor. Que ara es qüestione en els centres on no ha eixit no té lògica. En un procés electoral hi ha mecanismes de correcció i majories qualificades; la llei D'Hondt ho és. És totalment democràtic perquè tots ho sabíem abans d'arribar", discrepa Rubén Pacheco, el president de la Confederació Gonzalo Anaya, l'agrupació d'ampes majoritària a la Comunitat Valenciana.
És una polèmica estèril. El procés ja es va validar en el consell escolar de la Comunitat Valenciana (...) És totalment democràtic perquè tots sabíem les regles abans de votar.
No obstant això, l'ANPE, el segon sindicat entre el personal docent, ha emés un comunicat en què denuncia el "caràcter totalment antidemocràtic" de la normativa d'Educació, perquè considera que crea un "abisme insalvable per a moltes comunitats educatives". I anticipa accions perquè es computen només els vots emesos. "És un problema molt gros. La meitat dels centres no han canviat el model per aquesta qüestió. El malestar és molt gran perquè és antidemocràtic", ha explicat a À Punt el coordinador d'Acció Sindical de l'STEPV, l'organització majoritària entre el professorat.
En les taules sectorials d'Educació l'ANPE i l'STEPV defenen que la decisió sobre el canvi de jornada es prenga en el si del Consell Escolar i no es trasllade en votació al conjunt de les famílies.
Una mestra impulsa una arreplegada de firmes en Change.org
L'endemà de la votació, el passat dilluns 11 d'abril, docents favorables a la jornada intensiva van activar una iniciativa particular per a reclamar que es modifique el sistema de votació. La campanya "Jornada continuada: per una votació justa" suma prop de 5.000 firmes en 48 hores en la plataforma Change.org. Raquel Durán, la mestra en un centre d'infantil i primària de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) que l'ha impulsada, reclama que "una persona que no ve a votar compte com un NO".
Donen suport a la campanya docents com Moisés Romero Roca. "Si cobrem el mateix, hauríem de tindre el mateix horari" escriu aquest mestre i logopeda en El llenguatge de les estreles, la pàgina de Facebook en què publica materials educatius. Per a Roca, la pausa per a menjar a què obliga la jornada partida suposa "fer més hores de les que et corresponen".
És un problema molt gros. La meitat dels centres no han canviat el model per aquesta qüestió. El malestar és molt gran perquè és antidemocràtic Marc Candela
En els comentaris de Change.org i Facebook mestres favorables al canvi comparteixen la seua decepció pels resultats i justifiquen la postura favorable al canvi defensant la millora de la seua conciliació laboral per damunt d'altres consideracions, com les pedagògiques. "És normal que s'organitzen per a modificar el procés i tenen el nostre suport", ha explicat a À Punt des de l'STEPV Marc Candela.
Les ampes volen una avaluació externa i que no hi haja "represàlies"
En els antípodes d'aquestes interpretacions hi ha la Confederació Gonzalo Anaya, que demana passar pàgina després de les votacions per a centrar-se "en la millora de l'escola pública". L'agrupació d'ampes majoritària ha fet campanya contra el canvi de jornada per considerar que no s'empara en l'evidència científica i, en general, no aporta millores a l'alumnat. Adverteix que el temps escolar no es pot deslligar dels temps de la societat i insta a abordar qualsevol proposta futura de canvi "de manera global", escoltant les veus expertes de les diferents disciplines científiques, sectors de la societat i l'àmbit laboral.
En un comunicat de balanç de les votacions, reclama el conseller d'Educació Vicent Marzà garanties als centres que han votat afirmativament iniciar el pròxim curs escolar en horari intensiu, a fi que es respecte "que s'aplica allò que s'ha votat", particularment amb relació a la qualitat d'extraescolars que s'han presentat en els projectes de canvi, després dels incompliments que s'evidenciaren després de l'anterior ronda massiva de votacions, el 2016. Cal recordar que els centres tenen l'obligació d'oferir activitats gratuïtes de 15 h a 17 h per a l'alumnat a què les famílies no poden arreplegar abans.
"No volem represàlies, com el 2016, quan alguns claustres decidiren no fer extraescolars perquè no va eixir la continuada. Hi ha centres que han sotmés pressió a famílies que no estaven per la continuada. No estem per a dividir-nos", explica Ruben Pachecho.
La llista de demandes de les ampes inclou també la petició que s'assegure la continuïtat dels menjadors escolars en les escoles que perden comensals amb el canvi, educadors per a l'alumnat amb necessitats especials després del menjador, una titulació mínima per als monitors i l'obligació que les tutories siguen en horari de vesprada, com marca la norma.
Així mateix, la Gonzalo Anaya demana una comissió de seguiment que avalue l'impacte en els grups, especialment sobre el rendiment escolar, per a recordar que Educació no ha fet l'avaluació externa a què es va obligar en l'orde de l'anterior cicle de canvi de jornada, fa sis anys.
