El final de l'“arròs amb coses”

Aigua, oli, bajoqueta, garrofó, arròs, pollastre, conill, tomaca, sal i safrà. Són els deu ingredients màgics que conformen una paella valenciana. Al menys, és la conclusió que ha tret l’associació Wikipaella en les seues indagacions des de fa sis anys. Un fum d’informació que ara han posat a l’abast de la ciutadania a través d’una aplicació mòbil.

L’eina consta d’un mapa, on es poden trobar els restaurants classificats segons categories. Hi diferencien entre paella valenciana, paella de conill i caragols i arròs del senyoret. A més, també hi ha informació estadística sobre els ingredients que empren els diferents locals que formen part de l’aplicació, més de 300, no sols de la Comunitat Valenciana, també de Madrid, Londres, Munic o Costa Rica.

“En la mesura que aconseguim dir al món que la paella té el seu origen a València, que està envoltada d’un ritual, amb una manera de menjar-la amb amigues i amics, en família, estarem transmetent la nostra cultura i forma d’entendre la vida a la resta del món”, ha assenyalat Guillermo Navarro, cofundador de Wikipaella. 

Del web a un Museu de les Paelles el 2020

L’associació va nàixer fa sis anys per a donar resposta a una necessitat, la de trobar paella de qualitat fora de la Comunitat Valenciana. Els seus creadors vivien aleshores a l’estranger i se’ls feia molt difícil trobar aquest plat “en condicions”. “Hi ha un desequilibri entre el que nosaltres entenem per paella i el que es pensa fora”. 

Des d’aquell moment fins ara el projecte ha crescut. Tenen un web, on es pot trobar informació sobre aquest plat tradicional; una guia en paper, el Paella Fòrum, la Setmana de la Paella i ara l’aplicació mòbil. Però es vol anar més enllà. El pròxim objectiu és crear un museu al voltant d’aquest plat i de tota la informació recollida durant aquest temps. El termini per a fer-ho realitat, el 2020.