Fisabio identifica bacteris intestinals que protegeixen davant de patògens resistents a antibiòtics
L'administració d'aquests bacteris disminueix la capacitat del patogen de colonitzar l'intestí, un pas clau per al desenvolupament de la infecció i la transmissió entre pacients
Un estudi de Fisabio ha identificat la capacitat de cinc ceps bacterians de la microbiota intestinal de restringir la colonització de bacteris resistents a múltiples antibiòtics. La investigació està liderada pel doctor Carles Úbeda i publicada en Nature Communications.
Així, han descobert en models animals que el consorci dels ceps bacterians dels gèneres Alistipes, Barnesiella, Olsenella, Oscillibacter i Flavonifractor, presents de manera natural en la microbiota intestinal, esgoten nutrients necessaris per al creixement de bacteris del gènere Enterococcus.
Aquests patògens, multiresistents a antibiòtics, es veuen especialment afectats per la pèrdua d'una mena de sucre denominada fructosa que habitualment es troba en la nostra dieta. D'aquesta manera, la manca nutritiva amb la qual es troben els patògens els impedeix l'òptim creixement i, en conseqüència, protegeix l'organisme davant de la infecció.
Sobre aquest tema, Úbeda ha explicat que utilitzant models de ratolí, han demostrat que l'administració d'aquests bacteris comensals disminueix la capacitat del patogen de colonitzar l'intestí, "un pas clau per al desenvolupament de la infecció i la transmissió entre pacients".
Aquest tipus de patògens es troben entre el tercer i el quart més prevalent que causa infeccions en pacients hospitalitzats a tot el món i pot provocar resultats letals a causa de la resistència que tenen a la majoria d'antibiòtics disponibles actualment, la qual cosa dificulta el tractament. Per això, figura entre els patògens multiresistents de màxima prioritat per als quals s'han de desenvolupar noves teràpies, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Per al desenvolupament de l'estudi, el grup d'investigació de l'Àrea de Genòmica i Salut ha aplicat noves tècniques de seqüenciació massiva de l'ADN (metagenòmica) i l'ARN (transcriptòmica) bacterià, així com l'anàlisi de substàncies denominades metabòlits (metabolòmica) presents en el tracte gastrointestinal.
Aquest estudi podria donar lloc a noves estratègies no basades en antibiòtics per a previndre infeccions causades per aquest patogen multiresistent.
"Es tracta d'un descobriment rellevant, ja que les resistències a antibiòtics són un dels problemes de salut pública més importants als quals s'enfronta la societat actualment", conclou l'investigador.
