La Fiscalia considera que la falta de manteniment del barranc de Poio no és un delicte

La Fiscalia de València afirma que no es pot considerar un delicte de danys la possible falta de manteniment per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer del barranc de Poio, així com l'absència de decisions de la Generalitat sobre possibles actuacions que hi minoraren les conseqüències de les inundacions.

El ministeri públic, en un escrit al qual ha tingut accés EFE, rebutja la querella presentada per l'Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València perquè els fets de la catàstrofe del 29 d'octubre es consideraren delictes de “danys per imprudència greu, omissió del deure de socors i prevaricació per omissió”.

La querella afirmava que eixa falta de manteniment i d'obres al barranc de Poio —que els denunciants atribueixen al govern valencià— van determinar que el desbordament “fora més destructiu a causa de l'arrossegament d'enderrocs, troncs, mala herba o altres objectes susceptibles de ser arrossegats per l'aigua”.

Sobre esta qüestió, la Fiscalia considera que no es pot assegurar que els danys estigueren motivats per eixes circumstàncies, sinó que “es van originar en el desbordament dels cabals que configuren la rambla de Poio". A més, reitera que no és possible distingir quins danys van ser causats pels sediments i quins per la mera acció de l'aigua.

L'Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, que representa més d'un centenar de famílies afectades, ha demanat a la jutgessa que instrueix la causa que impute també tres tècnics d'Emergències de la Generalitat i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. Així consta en el recurs que l'associació va presentar dilluns a la interlocutòria que va emetre la titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja.

Descarta el delicte d’omissió de socors a la Generalitat i no veu cap responsabilitat penal en Bernabé

Pel que fa a un possible delicte d'omissió del deure per part de les autoritats autonòmiques, la Fiscalia afirma que la querella no relata cap fet concret que vincule les autoritats amb la situació de desemparament que exigeix el Codi Penal per a l'existència d'eixe delicte, ja que “no es pot inferir que cap de les autoritats decidira no actuar coneixent la situació respecte a una persona o persones determinades”. Ressalta també que l'obligació d'actuar en el delicte d'omissió de socors “no deriva del càrrec o les responsabilitats que ostente la persona, sinó del deure de solidaritat davant d'un perill imminent i greu per a una persona desemparada que es veu afectada per una situació que puga posar-li en risc la vida”.

Respecte a la prevaricació d'omissió que els querellants atribueixen a la Conselleria d'Interior per "no fer obres estructurals d'alta prioritat que reduïren l'impacte de les inundacions que habitualment es produeixen en el barranc de Poio”, la Fiscalia recorda que no tota omissió o incompliment d'un deure s'inclou en este delicte. Perquè existisca, cal que l'autoritat tinga l'obligació de dictar una resolució i que, si no ho fa, equivalga a una resolució arbitrària expressa. En opinió de la Fiscalia, l'absència de resolucions sobre l'execució d'obres que hagueren pogut pal·liar les conseqüències de les inundacions no justifica l'inici d'una investigació perquè “és insuficient afirmar que els referits responsables devien actuar d'una determinada manera”.

D'altra banda, la Fiscalia rebutja la imputació de qualsevol responsabilitat penal a la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, per la gestió de l'emergència. Així ho considera el fiscal Cristóbal Melgarejo en un escrit que ha remés al jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, que dirigeix esta causa penal.  “La comesa de la delegada del govern, com que no estava declarada la situació d'emergència d'interés nacional, era d'estricta coordinació de l'administració estatal amb l'autonòmica, sense que (...) puga imputar-se-li, des de la perspectiva del principi de culpabilitat que regeix el dret penal, la falta d'adopció de decisions que hagueren evitat o atenuat el referit resultat”, manifesta l'escrit en resposta al recurs de Hazte Oir —acusació recentment expulsada de la causa— contra la resolució del 24 de febrer en el qual la jutgessa instructora va desestimar la querella de l'organització contra la delegada del govern espanyol.

Així, el ministeri públic considera correcta la decisió de la jutgessa i cita el contingut de l'article 149 de la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per a afirmar que la Generalitat "té competència exclusiva sobre Protecció Civil i seguretat pública".

I esta afirmació "ha de completar-se", afig, amb el que contempla la llei 13/2010 de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, que recull que el Consell és l'òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil en la Comunitat Valenciana en l'àmbit de les seues competències.

Per la seua part, la Generalitat ha contestat que existeixen contradiccions en la posició de la Fiscalia que, segons considera, "obvia deliberadament" la llei estatal d'Emergències del 2015 que "atorga" a la delegada "funcions clau" perquè "ha de coordinar-se amb la Generalitat en la presa de decisions en matèria de protecció civil, actuar si els mitjans autonòmics són insuficients i, el més important, sol·licitar o activar directament la declaració d'emergència nacional si la situació ho exigeix".