La Fiscalia francesa, a favor que jutgen a Espanya l’etarra Esparza Luri per l'atemptat de Santa Pola

L'ataca va matar una xiqueta de sis anys, filla d’un guàrdia civil, i un home de 57 anys 

Guàrdies civils examinen les restes del cotxe bomba que ETA va fer esclatar a Santa Pola el 4 d'agost del 2002
Guàrdies civils examinen les restes del cotxe bomba que ETA va fer esclatar a Santa Pola el 4 d'agost del 2002 / Manuel Brusque (EFE)

La Fiscalia francesa s’ha pronunciat este dimecres a favor que l’excap de logística d’ETA, Félix Ignacio Esparza Luri, puga ser jutjat a Espanya per la responsabilitat en l'atemptat contra la casa caserna de Santa Pola l'agost del 2002. L'atac va acabar amb la mort de la xiqueta de sis anys Silvia Martínez Santiago, filla d'un agent, i la de Cecilio Gallego Alaminos, un veí de 57 anys que esperava l'autobús.

El seu cas ha sigut examinat en només dos minuts davant de la sala d'instrucció del Tribunal d'Apel·lació de París, que anunciarà la decisió l'11 de setembre. L'advocat de la defensa, Romain Ruiz, no ha pogut estar present en l'audiència i ha sigut substituït per una col·lega del seu bufet, que s’ha remés als arguments presentats al tribunal per escrit sense desenvolupar-los. Tampoc hi ha acudit Esparza Luri per a evitar un desplaçament des de la presó de Lanamesa, al sud-oest de França, a més de 700 quilòmetres de París, on compleix condemna.

L'etarra sí que va comparéixer davant la sala d'instrucció el 29 de maig i llavors va rebutjar l'euroorde per esta causa, que és la primera de la justícia espanyola en contra seua. Eixa euroorde llançada per l’Audiència Nacional de Madrid és resultat de la seua imputació per dos assassinats terroristes (castigats amb fins a trenta anys de presó cadascun), 55 temptatives d'assassinat terrorista (vint anys) i estralls terroristes (vint anys).

En el cas de l'atemptat amb un cotxe bomba al costat de la casa caserna de Santa Pola (Baix Vinalopó) el 4 d'agost del 2002, en el qual va morir un home que es trobava en les proximitats i la filla de sis anys d'un agent, Esparza Luri no està acusat de ser l'autor material dels fets. Per això ja van ser sentenciats el 2012 els etarres Oscar Zelarain i Andoni Otegi a un total de 843 anys de presó

Però l'Audiència Nacional considera que els membres del comité executiu de l'organització terrorista van ordenar l'atemptat, i per això va imputar sis dirigents d'ETA en eixe moment. Això inclou Esparza Luri, que es considera que va estar al capdavant de l'aparell logístic fins al seu arrest a Sent Pau d'Acs, al sud-oest de França, el 2 d'abril del 2004. En haver sigut capturat a França, Espanya ha d'obtindre el vistiplau de la justícia francesa per a seure'l a la banqueta. 

També et pot interessar

stats