La Fiscalia no troba indicis de delicte en la fortuna de Jersey del rei emèrit i arxivarà la investigació
El ministeri públic intentava aclarir si hi havia un compte bancari amb deu milions a nom de l’excap de l’Estat a l’illa de Jersey, que és un paradís fiscal
L'esborrany d'arxivament de les diligències d'investigació relatives a la presumpta fortuna del rei emèrit Joan Carles I a l'illa de Jersey assenyala que l'equip de fiscals, liderat pel cap d'Anticorrupció Alejandro Luzón, no ha trobat indicis "que permeten fer cap retret penal contra S.M. Sr. Joan Carles de Borbó i Borbó". En aquest sentit, el document apunta que "cal acordar l'arxivament de les diligències d'investigació".
Així ho ha avançat aquest dilluns la Cadena Cope. Aquesta era una de les tres línies d'investigació obertes en la Fiscalia del Suprem sobre la fortuna del rei Joan Carles. Les altres dues són per presumptes comissions il·legals per l'adjudicació de l'AVE a la Meca i el suposat ús de targetes opaques sufragades per un empresari mexicà.
Sobre la investigació de Jersey, el Ministeri Públic investiga la presumpta existència d'un compte bancari amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.
Sense indicis que haguera disposat dels fons
"Del 2004 al 2021, no hi ha cap indici que permeta vincular The JRM 2004 TRUST amb Joan Carles de Borbó, ni quant a la seua gestió, ni pel que fa a la capacitat de disposar dels fons; en cap moment ha tingut aquest la condició de beneficiari del trust ni consta que haja percebut cap quantitat en els seus comptes", diu l'esborrany en les conclusions.
El document, que segons afirma la Cadena Cope consta de 20 pàgines, encara l'ha de signar el mateix Luzón. Després, també l'haurà de visar la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.
En les conclusions de l'esborrany, s'indica que The JRM 2004 Trust es va constituir amb fons procedents de la liquidació de dos trusts més: Tartessus i Hereu, fundats el 1995 i 1997 respectivament i "dels quals va ser beneficiari el llavors rei d'Espanya". Cal recordar que fins va abdicar el 2014, Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat recollida en la Constitució.
Luzón afig que no existeix actualment "documentació suport disponible" sobre els dos trusts i que "probablement mai se sabrà del cert l'origen dels fons amb què es van crear".
Eren unes quanties que en cap cas arribaven a la quota corresponent a un delicte contra la hisenda pública, encara que els fons s'hagueren entregat eventualment a un contribuent espanyol
En aquest sentit, el document apunta que, a partir del 19 de juny del 2014, quan es va fer efectiva l'abdicació i va quedar sense efecte la inviolabilitat i responsabilitat de l'emèrit, "les disposicions de JRM 2004 Trust eren unes quanties que en cap cas arribaven a la quota corresponent a un delicte contra la hisenda pública, encara que els fons s'hagueren entregat eventualment a un contribuent espanyol, cosa de la qual no hi ha cap constància".
Així, en les conclusions ressalta que no concorren indicis que permeten dirigir retret penal contra l'emèrit i el fiscal en cap Anticorrupció ressalta que, per tant, "cal acordar" l'arxivament de les diligències d'investigació 44/2020.