Per què fluctua el preu de la llum?

El preu de l’electricitat s’ha disparat durant la primera quinzena de l’any. Al gener de 2020 el preu del megavat hora era de 41 euros, i enguany ja ha arribat als 114 euros. Aquest increment ha fet que la diferència interanual del rebut de la llum se situe en el 28,8%, segons dades de Facua. L’associació de consumidors afirma que en cas de mantindre’s el ritme actual, la factura de gener serà “la segona més cara de la història”.

En aquesta línia, Juan Tió, portaveu d’Avacu València, afirma que fa un any el rebut de la llum era de vora 70 euros, però que la factura del primer mes de 2021 serà de més de 80 euros. Per això, les entitats en defensa dels consumidors denuncien que l’actual sistema de subhasta de preus fomenta l'especulació i demanen mesures reguladores del mercat i més transparència de les factures.

Els dos mercats elèctrics: el lliure i el regulat

Aquesta pujada de preu afectarà aquells usuaris que hagen contractat l’electricitat amb una de les huit empreses del mercat regulat: Endesa, Iberdrola, CHC Energía, EDP, Naturgy, Terramelcor, Repsol i Energía Ceuta XXI, que també ofereixen serveis en el mercat lliure, però amb un altre cognom. De manera que aquells usuaris vinculats a les empreses del mercat lliure, no veuran modificada la factura fins a la revisió anual.

Un dels avantatges del mercat regulat és que els que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica poden demanar el bo social i obtindre una reducció en la factura entre el 25% i el 40%.

De forma excepcional, el passat mes de setembre, el govern va ampliar el bo social als col·lectius afectats per la Covid, desocupats, afectats per un ERTO per reducció de jornada, així com als autònoms que hagen reduït un 75% els ingressos. Actualment, les famílies en situació de pobresa energètica arriben a quasi 1.300.000 a tot Espanya.

La demanda dispara el preu de la llum

La fluctuació dels preus de la factura de la llum del mercat regulat respon a un mercat organitzat en el qual, per a cada hora del dia de l’any, es fixa un preu per al cost de l’energia. D’altra banda, estan els preus fixos, és a dir, els impostos, l'ús de la xarxa, etc.

Així les coses, en aquest mercat majorista, els comercialitzadors compren l’electricitat que després venen als consumidors finals. Aquesta demanda es cobreix utilitzant les centrals de menor a major cost, encara que el preu que es cobra és el de l’última central usada, la que resulta més cara en aquella hora del dia.

Per tot açò, el disseny del model per a determinar el preu de la llum implica una gran volatilitat, i els preus són més barats quan hi ha més energia renovable.

El repunt del preu de la factura dels últims mesos es deu a diversos factors. D’una banda, la situació meteorològica actual d’onada de fred intensa fa augmentar la demanda d'energia. A més, aquesta onada ha deixat una situació anticiclònica que es tradueix en menys vent i redueix l’aportació eòlica. A aquesta situació s’uneix un augment puntual del preu del gas per a produir electricitat, i el fet que a l’hivern hi ha menys hores de sol, per la qual cosa, l’energia solar contribueix menys.

La variació del preu també s’observa al llarg dels anys. D’aquesta manera, el preu mitjà de la llum en 2018 va ser de 57,29 euros/MWh, un 10% més que en l’any anterior. En 2019 va abaixar fins a 47,68 euros, un 17% menys, i el 2020 va caure a 33,96 euros, un 29% inferior a l’any anterior, segons dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (Omie).