Les formigues poden olorar el càncer
Un estudi francés ha constatat que les formigues poden detectar "amb fiabilitat" els senyals tumorals
La detecció precoç del càncer és fonamental en les ciències mèdiques, ja que quan abans es diagnostique, majors seran les possibilitats de recuperació dels pacients. Ara, un equip científic francés ha constatat que les formigues poden detectar amb certitud els senyals tumorals.
Si bé es tracta d’una investigació bàsica i són precisos més experiments, els resultats són "prometedors", segons l’investigador principal, Baptiste Piqueret. Les conclusions s’han publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.
L’olfacte animal és un mètode que pot incrementar la taxa de detecció precoç del càncer, diversos estudis ja han provat amb aquesta tècnica a detectar cèl·lules tumorals. Per exemple, amb gossos ensinistrats que detecten tumors en mostres cel·lulars o mostres d’olor corporal.
Les cèl·lules tumorals es caracteritzen per un metabolisme alterat, que produeix patrons únics de compostos orgànics volàtils (COV) que podem emprar-se com a biomarcadors del càncer. Segons els autors de l’estudi, mitjançant l’aprenentatge associatiu olfactiu es pot entrenar els animals perquè detecten aquestes substàncies.
Entre els insectes, les formigues —i especialment Formica fusca—, han demostrat una notable capacitat d'aprenentatge amb olors. Les formigues tenen un olfacte "molt fi" i poden entrenar-se fàcilment i ràpidament, asseguren.
Per al seu estudi, els investigadors van empeltar cèl·lules tumorals de càncer de mama humà en ratolins i van comprovar que les formigues poden aprendre a discriminar l'olor dels rosegadors sans de l'olor dels animals portadors de tumors.
"Vam demostrar que les formigues poden detectar la presència de càncer a l'orina de ratolins després d'un breu entrenament", resumeix en el seu compte de Twitter Baptiste Piqueret, de la Universitat Sorbonne Paris Nord.
L'equip va entrenar, en tres assajos diferents durant uns minuts, un grup de formigues perquè associaren l'olor del tumor a una recompensa de sucre. Després les van deixar en una arena on hi havia orina sana i orina amb tumor, però sense cap recompensa, i van mesurar les preferències.
"Descobrim que passaven més temps —un 20 % més— al costat de l'olor apresa (orina amb tumor) que al costat de l'altre", explica Piqueret. Les anàlisis químiques van confirmar que la presència del tumor modificava l'olor de l'orina, la qual cosa corrobora els resultats conductuals.
"El nostre estudi demostra que les formigues detecten amb fiabilitat senyals tumorals en l'orina dels ratolins i tenen potencial per a actuar com biodetectores de càncer, eficaços i barats", afirmen els autors a l'article, que ja l'any passat van publicar un altre treball fet amb mostres cel·lulars canceroses amb conclusions semblants.
No obstant això, recalca Piqueret, són necessaris més experiments abans de veure "una formiga oncòloga", però aquests "resultats són prometedors".