Funcionaris de presons denuncien la xifra rècord de 508 agressions el 2023, deu de caràcter greu

El personal funcionari de presons ha denunciat aquest dilluns que al llarg del 2023 es van produir 508 agressions a les presons de l'administració general de l'Estat, una xifra rècord. D'aquestes, deu van ser caràcter greu, 264 agressions van ser qualificades de lleus i 234 es van registrar sense lesions per al treballador. Es tracta d'un increment del 12% respecte a l'any anterior i marca "una agressió cada 17 hores" de mitjana, segons ha assenyalat l'associació professional El teu Abandó em Pot Matar.

Les dades formen part d'una resposta del secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, a aquest col·lectiu de funcionaris de presons, en la qual es detalla que només l'1,9% de les agressions van ser de caràcter greu.

L'informe explica que el 2023 les lesions greus es van registrar als centres penitenciaris d'Albacete, Castelló II (Alt Maestrat), Las Palmas II, Lugo Bonxe, Lugo Monterroso, Madrid V Soto del Real, Madrid VI Aranjuez, Ocaña I, Zaragoza i Psiquiatria Penitenciària de Sevilla. En cadascun d'aquests establiments es va registrar una agressió.

L'associació ha criticat que, a la fi de 2017, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l'Interior, va aprovar un protocol per a "blanquejar" les xifres totals d'agressions, ja que segons ells "no es comptabilitzen amenaces de mort, espentes, tocaments o escopinyades".

Recorden que les agressions van superar la xifra de 300 casos en el trienni 2015-2017, encara que amb la nova forma de comptabilització van baixar el 2018 i el 2019 a 250. La pandèmia de covid va obligar al tancament de les instal·lacions penitenciàries, la qual cosa va impactar de manera favorable en les agressions per la "disminució d'entrada d'objectes prohibits o substàncies estupefaents". No obstant això, la tornada a la normalitat va fer que el nombre d'agressions es disparara ja a partir de 2022, fins a les 453 i 508 en l'últim any.

L'entitat ha reiterat la demanda perquè els funcionaris de presons siguen reconeguts com a agents d'autoritat quan duen a terme les seues funcions, una aspiració que segueix sense concretar-se, a pesar que el govern va registrar una proposició de llei al juliol de 2020 que continua "guardada en el calaix".