Gabriela Bravo: "Ja és hora de parlar clar sobre la prostitució, no hi ha contracte ni és voluntària"

"Ja és hora de parlar clar sobre la prostitució i plantejar que no és més que la conseqüència d'una situació de sotmetiment de la dona, durant tota la vida, davant una superioritat de l'home sobre ella". Així de contundent s'ha pronunciat la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, aquest dijous en Les notícies del matí, on s'ha mostrat obertament a favor d'abolir aquesta pràctica perquè deriva d'una "greu situació de desigualtat estructural" que cal abordar com "un problema de violència". "Deixem de parlar d'un contracte i de prostitució voluntària i anomenem les coses pel seu nom", ha rematat.

La responsable de Justícia ha lamentat que la legislació actual, en especial el Codi Penal, és insuficient per a protegir les dones que estan en situació de prostitució. La majoria d'elles, el 80%, ha precisat, són víctimes de tràfic i no s'atreveixen a denunciar perquè la llei exigeix acreditar molts condicionants i a més hi ha una gran quantitat de sentències absolutòries.

Bravo argumenta que quan es parla de prostitució el focus s'ha de posar en el proxeneta o el client i en totes les persones que es beneficien de la "dramàtica situació" que viuen les dones prostituïdes. Per això s'ha mostrat en contra de regular aquesta pràctica, com ha proposat la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en alguna ocasió. Bàsicament, ha dit, perquè no hi ha un contracte en igualtat de condicions entre les dues parts i, a més, mentre existisca no es podrà acabar mai amb el tràfic de dones. "No podem normalitzar el que en el segle XXI no hauria d'existir", ha assenyalat.

La consellera ha defensat el treball que està fent en aquest sentit el Fòrum Valencià per l'Abolició de la Prostitució, un grup adscrit a la Conselleria de Justícia que es va posar en marxa el març passat amb l'objectiu d'erradicar-la i protegir els drets i la llibertat de les dones. Segons ha explicat, actualment s'està duent a terme un estudi per a elaborar un diagnòstic de la situació i poder plantejar propostes legislatives tant a la Generalitat com al govern espanyol per a acabar amb la prostitució. El Botànic, de fet, està ja donant passes en eixa direcció: aquest mateix dijous està previst que les Corts aproven una proposta no de llei contra l'explotació sexual, presentada pels grups parlamentaris del PSPV, Compromís i Unides Podem.

Pressupostos per a 2022: "No passaria res si no s'aprovaren"

Preguntada sobre els desacords que s'han visibilitzat recentment dins del Consell amb motiu de la negociació dels pressupostos autonòmics per a 2022, Bravo ha llevat ferro a la situació i ha demanat no sobredimensionar-los perquè "de divergències, n'hi ha tant en governs monocolors com en els de coalició". Ha reconegut que sempre hi ha tensió durant l'elaboració dels comptes públics, ja que en el procés s'han d'atendre les peticions de diverses conselleries i trobar un equilibri. Segons ha remarcat, la prioritat del Botànic és aprovar uns pressupostos que garantisquen el benestar del poble valencià, però igualment ha defensat que no hi hauria cap problema si no tiraren avant a temps: "Allò important és que fins ara hem tingut pressupostos. I si un any no n'hi ha, no passa res. S'han donat casos en algunes comunitats autònomes amb majories absolutes on no han tirat avant els comptes públics", ha dit la consellera.

El 15 d'octubre, fi del teletreball en la Generalitat

Gabriela Bravo també ha explicat com funcionarà l'administració autonòmica a partir de la segona quinzena d'octubre, amb la tornada dels empleats i empleades públics a la faena presencial, una vegada ha conclòs la desescalada pel coronavirus. La setmana vinent serà l'última en què es podrà teletreballar. A partir del dia 15, ha recordat, queda sense efecte la resolució que va aprovar la Generalitat de manera extraordinària durant la pandèmia, després d'any i mig en vigor, i que ha possibilitat que fins a un 70% de la plantilla treballe a distància.

Aleshores serà cada conselleria la que haurà d'establir el programa de teletreball per al personal, sempre adaptant-se als requisits que marca el decret que regula aquest mecanisme. Segons ha apuntat, com a màxim es podrà fer tres dies i no podrà afectar més del 20% del departament, amb l'objectiu de garantir el bon funcionament de l'administració: "Haurem de buscar compaginar aquest instrument organitzatiu, que és positiu, amb garantir la salut i l'eficàcia dels serveis públics a la ciutadania", ha resumit.

La consellera no ha volgut pronunciar-se sobre el cas d'abusos sexuals a una menor tutelada per la Generalitat i pel qual va ser condemnat l'exmarit de la vicepresidenta Mónica Oltra.