El garrofó valencià, en perill d'extinció

El garrafó, un dels protagonistes en receptes tan valencianes com la paella, pateix una tendència a la recessió que preocupa el sector. Professionals del camp, de la investigació i la conselleria s'esforcen per a evitar el decaïment abans que siga massa tard, com han explicat en el primer programa de La via verda d'À Punt.

Segons el catedràtic de Genètica de la UPV Salvador Soler, hi ha tres causes d'aquesta crisi. La primera és el canvi climàtic, que complica el cultiu d'aquest fesol amb les altes temperatures registrades els últims anys. Però Soler a més destaca els alts costos del cultiu actual del garrofó i, també, la competència del fesol de Lima. Per això, la UPV ja treballa per a aconseguir híbrids genètics més resistents i nous sistemes de cultiu més sostenibles econòmicament.

Però, no només això, l'Associació de Productors de Garrofó posa l'accent en el problema del relleu generacional. El president, David Bosch, ens conta que s'ha produït una minva de la producció de garrofó perquè "no queden pràcticament agricultors". De fet, s'estima que a la nostra terra només cinc professionals del camp es dediquen a la producció del garrofó amb finalitat comercial.

També la Conselleria d'Agricultura treballa per a reforçar la producció. Un dels objectius principals és defendre el minifundisme valencià i el garrofó a Europa, com ens explica el conseller José Luis Aguirre. L'objectiu és crear "una marca de producció pròpia" per a poder defendre i protegir el cultiu del garrofó també a Europa.