Els gasos de sofre i el vapor àcid envolten la lava de camí a la mar

Darrere de les impactants imatges de la llengua de lava que ha expulsat el volcà de Cumbre Vieja, a l’illa canària de La Palma, buscant la mar, hi ha també un perillós núvol: el dels gasos nocius i les explosions que generen les substàncies geològiques, que poden agreujar-se en entrar en contacte la lava amb l’aigua de la mar.

Els volcans en erupció alliberen a l'atmosfera columnes de cendra, pols en suspensió i gasos nocius com el diòxid de sofre i el monòxid de carboni. En el cas del volcà actiu de La Palma, classificat com a estrombolià, el núvol de les substàncies que emet pot arribar als tres o quatre quilòmetres d’altura, segons l’Institut de Geociències de Madrid. 

El vapor d'aigua, el diòxid de sofre, el monòxid i diòxid de carboni, el clor, el fluor i l'arsènic són els principals gasos dissolts al magma durant una erupció. Els compostos del sofre són els més perillosos per als éssers vius.

Vora 10.000 tones diàries de diòxid de sofre

En el cas del volcà Cumbre Vieja, i després d’obrir-se una nova boca eruptiva, han repuntat aquestos gasos. Amb aquesta erupció s’han emés entre 7.997 i 10.665 tones diàries de diòxid de sofre a l'atmosfera, segons les dades de l'Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan).

De fet, l'única víctima mortal del volcà Teneguía, també a l’illa de La Palma, el 1971 va ser per la inhalació de gasos amb sofre. 

Quan els gasos reaccionen amb l'aire es forma una espècie de boira volcànica. Aquesta boira està formada per gotes minúscules molt àcides, principalment d'àcid sulfúric, que quan s'inhalen penetren en els pulmons i les membranes mucoses, segons han explicat a À Punt des de la Unitat Terrestre de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya a la Comunitat Valenciana. Aquests gasos, fins i tot en concentracions baixes, són molt perjudicials per a la pell, els ulls i, en especial, per al sistema respiratori. 

Quan els riu de lava que recorre l'illa de La Palma arribe a la mar, formarà una enorme cascada que caurà per un penya-segat d'uns cent metres d'altitud, entre altres possibilitats, i es produirà un xoc tèrmic molt notable, pels 1.100 graus que pot tindre el material volcànic quan entre en contacte amb una aigua que està a 23 graus.

Això generarà uns enormes núvols de vapor àcid, ja que l'aigua de mar conté 35 grams de sals per quilogram. I la sal està formada per clor. "Hi haurà explosions. És com si mesclàrem oli bullent amb aigua. Es pot generar una pluja àcida que cause a la població irritacions de gola i de nas", ha exposat el catedràtic de Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, José Mangas.

D’altra banda, l’activitat volcànica també és tremendament contaminant per al medi hídric, així com per als cultius. Els conreus poden patir danys importants per la pluja àcida, per tant, cal llavar la fruita i la verdura que haja pogut estar exposada a les erupcions volcàniques. 

El comité científic que integra el Pla Especial d'Emergències per Risc Volcànic de Canàries (Pevolca) recomana un radi de protecció de dos quilòmetres al voltant dels centres d’emissió de lava per a minimitzar el risc d'impacte dels fragments de lava i l’exposició als gasos tòxics. Aquest comité també ha recordat a la ciutadania que no ha d'acostar-se a les colades de lava pel risc d'exposar-se als gasos nocius, així com possibles despreniments i altes temperatures.