El gendre d’una víctima de la dana: “Quan ens va sonar l’alarma ja estava ofegada, pensàvem que era una broma”

Tot va passar en a penes deu minuts i la seua família va seguir el tràgic final pràcticament “en viu”. “Estàvem parlant per telèfon amb la cuidadora, li vam dir que intentara posar-la en lloc segur, que no passaria res. Als deu minuts, li vam tornar a telefonar i la meua sogra s’havia ofegat”.

És el relat amarg de Salvador Baixauli, gendre d’una anciana de 91 anys i amb mobilitat reduïda, que va morir a sa casa de Catarroja la tràgica vesprada del 29 d’octubre, quan “una ona va tombar les parets de les cases del costat” i, pràcticament a l’instant, va cobrir d’aigua la casa on vivia la nonagenària amb la seua cuidadora.

Vora tres quarts d’hora després, la família d’esta anciana amb mobilitat reduïda, rebia al mòbil l’avís d’Emergències. “Quan ens va sonar l’alarma la meua sogra estava ja ofegada, pensàvem que era una broma, perquè l’aigua ja tapava la sagristia de l’església d’enfront de ma casa de Catarroja, que està a dos carrers, els cotxes passaven arrossegats per l’aigua amb gent dins demanant auxili... Pensàvem que era una broma perquè les persones que ja havien faltat ja s’havien ofegat”, exposava Salvador a les portes del jutjat, on ha declarat davant la jutge que porta la causa de la dana.

La seua cuidadora es va salvar “de miracle”, com recorda el gendre d’esta víctima de Catarroja, en poder buscar refugi en una terrassa que hi havia en la planta superior de la vivenda on vivia la víctima. En la planta baixa l’aigua va arribar als 2,20 metres.

“Estàvem parlant per telèfon amb ella i li vam dir: ‘Ahí no sol entrar l’aigua, intenta posar-la en alt’ —en referència a la víctima—. Li vam dir que sabíem que se n’havia eixit el barranc, però li vam dir que en el carrer de la meua sogra, el 2002 o 2004, sols havia entrat un pam d’aigua en eixa casa, que no passaria res”, rememorava el gendre d’una de les 228 víctimes de la tragèdia a qui havia citat la jutgessa que porta el cas este divendres.

Ningú no es mereix morir d’eixa manera, sense cap avís, sense cap notícia

Però la cuidadora ja no va poder posar en un lloc segur la dona de 91 anys. Salvador recordava que de sobte es va omplir la casa d’aigua, quan la riuada va tombar els murs de les cases veïnes. Esta inundació sobtada, segons el seu gendre, “la va tapar quasi de colp”, deia en al·lusió a la nonagenària. “Només es va poder salvar la cuidadora, perquè va poder pujar per l’escala fins a una terrassa, amb el gat, on va passar la nit fins que nosaltres vam poder arribar a la casa vora les cinc de la matinada”, explicava Salvador en eixir de prestar declaració.

“Ningú no es mereix morir d’eixa manera, sense cap avís, sense cap notícia”, reprotxava. “No hi havia informació, sols el que ens parlàvem entre els veïns”, manifestava Baixauli, qui va rescatar, des del seu edifici de Catarroja, “un home de la tenda del costat i un matrimoni que estaven agafats al pati, quan l’aigua ja els arribava per la cintura”.

El gendre d’esta víctima de Catarroja sols espera ara que la justícia depure responsabilitats. “Ha sigut una descoordinació tan gran per part de qui havia d’haver controlat això”, assenyalava en al·lusió als avisos del risc d’inundació.