La Generalitat destinarà 724 milions d'euros a la salut mental aquesta legislatura

El Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 disposa d'un pressupost total de 283,8 milions addicionals per a executar 80 accions que se centraran especialment en la prevenció, sobretot en edats primerenques, i abordaran accions assistencials, de rehabilitació i reinserció social. Així, ho ha assenyalat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la presentació del programa a València, acompanyat pel conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i el responsable de l'oficina de salut mental, el psiquiatre Bartolomé Pérez. Això implica destinar 724 milions d'euros durant aquesta legislatura a la salut mental. 

La Comunitat Valenciana és la regió amb la major prevalença registrada de trastorns mentals, un 25,1% enfront del 15% de mitjana espanyola. El 42,3% de les dones i el 39,7% dels homes majors de catorze anys té risc de patir una mala salut mental, com també el 10,7% dels menors. Les comarques valencianes tenen el segon registre més alt d'assistència d'Espanya en atenció primària de casos d'ideació suïcida o intents autolítics. Presenten la prevalença de consum d'alcohol i cànnabis més alta d'Espanya, la segona en tabac i la primera en consum de tranquil·litzants. També és la segona autonomia amb més consum de cànnabis i la tercera en ús compulsiu d'internet en escolars de dotze a setze anys.

A més a més, és també una de les tres regions amb pitjor dotació de recursos assistencials i la tercera pitjor en formació d'especialistes per habitants, amb "importants desigualtats" interdepartamentals, segons s'ha exposat en la roda de premsa.

Mazón: "Les dades són terribles. Necessitem ja fets"

Carlos Mazón, que ha admés que les dades són "terribles", ha recalcat que "no es tracta d'un pla, sinó d'un compromís" i ha destacat que serà "el major pressupost consignat de la història de la Comunitat Valenciana en matèria salut mental, encara que haurem de continuar creixent". "Això pot i deu canviar: necessitem ja fets (...) Hui 8 de gener es posa en funcionament el comptador de passos per a canviar l'analítica dels indicadors, la batalla comença a guanyar-se amb detecció, tractament i recursos, no hi ha millor tractament", ha explicat el cap del Consell.

El conseller de Sanitat ha destacat que es tracta d'un programa de salut mental "transversal", que donarà importància no solament a la Conselleria de Sanitat, sinó també als serveis socials i d'educació, i que se centrarà en la prevenció. "Buscarem la salut amb majúscules, és a dir, previndre i promocionar", ha recalcat.

"S'ha acabat el joc, no hi ha salut sense salut mental (...) El sistema està absolutament trencat", ha advertit el responsable de l'oficina de salut mental, el psiquiatre Bartolomé Pérez Gálvez.

Nou línies estratègiques

Segons, la informació avançada per Sanitat, el pla s'articula en nou línies estratègiques que inclouen: promoure una salut mental positiva, previndre la malaltia mental, els trastorns addictius i el suïcidi, aconseguir un model assistencial equitatiu i basat en les necessitats reals de la població, atendre la infància i l'adolescència i el trastorn mental greu, garantir drets i qualitat en el servei i una formació sanitària especialitzada, promoure l'activitat investigadora i docent, facilitar l'accés a ajudes socials, ocupació i habitatge, crear estructures de coordinació i establir convenis de cooperació internacional.

Per a assolir els objectius, s'estableixen deu principis rectors que inclouen: un equilibri realista entre les necessitats detectades i la disponibilitat i capacitat de generació de recursos, l'equitat territorial en la distribució de recursos, accions basades en l'evidència científica i prioritzar la promoció i la prevenció.

En definitiva, es busca la igualtat assistencial amb relació a altres patologies, parar especial atenció a la infància i l'adolescència, així com al trastorn mental greu. D'altra banda, es vol aconseguir un model comunitari d'atenció als problemes de salut mental, coordinar i donar continuïtat als serveis assistencials i, finalment, desestigmatitzar i fomentar el respecte als drets humans, així com fomentar l'autonomia de les persones amb trastorns mentals.

Una "mala còpia" del Botànic amb "retallades", segons l'oposició

L'oposició ha qüestionat obertament el pla del Consell. La portaveu de Joventut del PSPV-PSOE en les Corts, Cristina Martínez, l'ha qualificat de "còpia barata" del que ja va aprovar el Botànic i assegura que, entre altres "carències", "tira al fem la matèria de diagnòstic i objectius" que contemplava l'anterior govern de la Generalitat. El portaveu de Sanitat de Compromís, Carles Esteve, ha advertit que el pressupost avançant suposa "una retallada de tres milions d'euros per any" respecte del vigent. "Aquests dotze milions de retallades en salut mental en els pròxims quatre anys cal sumar-los als 4,5 que ja denunciàrem que el govern de PP i Vox retallaven en la matèria en els pressupostos de la Generalitat per a 2024", ha criticat Esteve.