El govern aprova la nova PAU que entrarà en vigor el 2025 i que inclou criteris de correcció comuns

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports, ha aprovat la nova Prova d'Accés a la Universitat (PAU), que entrarà en vigor al juny de l'any 2025. Així ho ha anunciat la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La també portaveu del govern ha explicat que la nova selectivitat compta "amb unes estructures, amb unes característiques bàsiques i amb criteris de correcció comunes per a tots els territoris".

"És una prova que ha sigut àmpliament debatuda amb les comunitats autònomes, amb les universitats, amb els òrgans dels rectors, amb els estudiants i amb les famílies, i que s'aprova en el Consell de Ministres per a posar-se en marxa l'any que ve ", ha assenyalat Alegria.

Alegria ha ressaltat que és "la primera vegada" que en una prova d'accés a la universitat "s'inclouen criteris comuns i homogenis per a tots els territoris, tant en el format de les proves com a l'hora també d'avaluar estes proves".

Les faltes d'ortografia abaixaran un 10% la nota

En la nova PAU, les faltes d'ortografia abaixaran un 10% la nota en els exàmens i els alumnes podran triar entre diferents preguntes, encara que requeriran que hagen estudiat tot el temari. També es mantenen les preguntes tipus test.

En aquells exercicis en els quals les preguntes o tasques proposades requerisquen la producció de textos per part de l'alumnat, la valoració corresponent a la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos produïts, així com la seua presentació, no podrà ser inferior a un 10% de la qualificació corresponent a la pregunta o tasca.

No obstant això, el decret de la nova PAU precisa que l'aplicació d'estos paràmetres que abaixen un 10% la nota per les faltes d'ortografia i gramaticals "podrà flexibilitzar-se en el cas de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu".

Característiques dels exercicis

En la nova prova hi haurà un únic model d'exercici per a cada matèria. Els exercicis de cada matèria estaran estructurats en diferents apartats, que, al seu torn, podran contindre una o diverses preguntes o tasques.

Es podrà incloure la possibilitat de triar entre diverses preguntes o tasques. Esta elecció no podrà implicar en cap cas la disminució del nombre de competències específiques avaluades, per la qual cosa l'opcionalitat "no implicarà poder estudiar menys temari".

El nombre total de preguntes o tasques a resoldre per part de l'alumnat ha d'adequar-se a la duració total de l'exercici. La nova PAU tindrà en compte que l'alumnat necessitarà dedicar un temps significatiu tant a la lectura i a l'anàlisi de la possible documentació aportada, com al disseny de l'estratègia per a la resolució de les preguntes o tasques plantejades.

Les preguntes o tasques es contextualitzaran en entorns artístics, científics, humanístics i tecnològics. Preferentment, a més, en entorns pròxims a la vida de l'alumnat.

Per a la resolució de la prova, l'alumnat haurà de demostrar creativitat, capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. La resolució dels exercicis o tasques haurà de ser per escrit. Quant a les qualificacions, no hi ha cap canvi. La nota de la prova es calcularà fent la mitjana aritmètica de cadascun dels exercicis. Serà un valor entre 0 i 10 punts amb tres xifres decimals i la nota mínima és un 4. La nota d'accés a la universitat es calcula sumant el 60% de la nota mitjana normalitzada de batxillerat i el 40% de la qualificació de la prova d'accés. També tindrà un valor de 0 a 10 amb tres decimals i la mínima necessària serà un 5.

En la fase d'admissió se sumaran a esta nota d'accés les dos millors qualificacions ponderades de les matèries que cada universitat determine.

Rovira considera "encertada" la decisió del ministeri

El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ha qualificat d'"encertada" la decisió del Ministeri d'Educació d'adaptar la selectivitat a la nova llei educativa i contemplar criteris comuns en la correcció i el format de les proves. 

El conseller ha assenyalat que "s'ha aprovat la nova selectivitat" de manera "ràpida" i a partir "de la iniciativa que havíem pres les comunitats governades pel PP d'establir al màxim una prova única a tot Espanya". És a dir, que "si els alumnes a tot Espanya poden moure's a qualsevol universitat, és lògic tendir a una prova al més homogènia possible".