El govern espanyol accepta la renúncia de la promotora de la megaplanta fotovoltaica Magda
A més del rebuig veïnal i de les administracions, el projecte havia rebut informes desfavorables per incompatibilitat urbanística, territorial i paisatgística
El projecte Magda arriba este dijous al punt final. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha acceptat la renúncia de l'empresa promotora d'esta megaplanta de plaques fotovoltaiques, que es pretenia construir entre la Plana Alta i el Baix Maestrat. El veïnat feia anys que estava en peu de guerra contra esta instal·lació gegant, que afectaria els termes municipals de les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, la Torre d'en Doménec, Benlloc, Torreblanca, la Vall d'Alba, Cabanes, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, Castelló de la Plana i Almassora (Plana Alta) i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
La Direcció General de Política Energètica i de Mines ha dictat una resolució en la qual s'accepta la sol·licitud de l'empresa Tregmul Trade, SL, de no continuar la construcció de la instal·lació de Magda, de 129,7 MW de potència.
"Aplaudim esta resolució del Ministeri i l'arxiu del procediment", ha declarat a À Punt Notícies Cintia Moliner, una de les portaveus de l'associació Nostra Terra. "Era difícil que el projecte s'executara, perquè era controvertit des del principi, amb l'opinió en contra de la població afectada i de moltes administracions, a més de tindre una Declaració d'Impacte Ambiental amb multitud de condicionants", ha apuntat Moliner. Segons ha explicat, "l'expedient encara està judicialitzat, amb milers d'al·legacions i desenes de recursos d'alçada, i una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la sala contenciosa administratiu".
Quatre anys de lluita veïnal
El promotor va sol·licitar l'autorització per al projecte el novembre de 2020, el qual implicava la instal·lació de la megaplanta al municipi de Les Coves de Vinromà i la seua via d'evacuació fins a Castelló de la Plana i Almassora. Una vegada conegut el projecte, diverses associacions van organitzar manifestacions i accions de protesta en contra del mateix, per les seues afeccions al medi ambient i al patrimoni de la zona.
El 24 d'abril de 2023, la Direcció General va atorgar a l'empresa l'autorització administrativa prèvia per a la instal·lació, es demanava una sèrie de modificacions al promotor i es va acordar consultar diferents organismes.
Informes desfavorables en diversos fronts
Es van obtindre informes desfavorables a la planta per incompatibilitat urbanística, territorial i paisatgística, dels ajuntaments de Borriol, la Torre d’en Doménec, Alcalà de Xivert, Sant Joan de Moró, Castelló de la Plana, la Vall d’Alba, Benlloc i Almassora. També hi va haver informes contraris de la Diputació de Castelló i de la Direcció General d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori de la Generalitat.
Per afeccions al patrimoni arqueològic, es van rebre informes desfavorables de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura de la Generalitat.
A més, per motius ambientals, es van rebre informes desfavorables dels ajuntaments de Cabanes, les Coves de Vinromà i Vilanova d'Alcolea, i de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient.
El 20 de juny de 2024 el promotor va comparéixer per a presentar la sol·licitud per a desestimar l'autorització administrativa prèvia i rebutjar l'autorització de construcció, motivada per eixos informes desfavorables, que ara ha sigut resolta i acceptada.
El síndic de Compromís en les Corts, Joan Baldoví, ha celebrat la decisió i ha felicitat "tota la societat civil de Castelló, que s'ha mobilitzat perquè eixe destarifo finalment no acabe instal·lant-se". Baldoví ha criticat el projecte de llei de simplificació administrativa "del PP" que "pretén simplificar els requisits perquè es puguen instal·lar eixos grans parcs solars".
El Clúster del Maestrat, el següent projecte pendent
Des de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables mantenen que l'arxiu de la Magda és una "molt bona notícia", perquè el projecte suposava un "greu impacte" per al patrimoni natural i per al medi rural, ja que afectava nombroses explotacions agràries i ramaderes de la zona, moltes d'elles de cultiu ecològic, i en plena producció. No obstant això, recorden que altres projectes d'energies renovables continuen avant, com el Clúster del Maestrat, que afecta la província de Terol i el nord de Castelló.
La Plataforma a favor dels Paisatges de Terol ha demanat al Parlament Europeu la "presa de posició en este assumpte" davant el que consideren un incompliment de tres directives comunitàries.
