La grossofòbia o quan et discriminen perquè el teu cos no entra en la talla 36

La grossofòbia és la intolerància al greix i la discriminació cap a les persones grosses. Els estereotips sobre el sobrepés són un problema social d’acord amb la investigadora Nina Navajas-Pertegás. Un problema amb conseqüències físiques i psicològiques. Pertegàs treballa com a professora adjunta del departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de València.

Arran de la seua experiència, ha realitzat un estudi sobre la grossofòbia i els seus efectes sobre les persones que la pateixen, una realitat amarga que comença en la infància, ja que com l’autora relata “tenim assumit que hem d’aprimar-nos perquè el normal és estar prim o prima”. Així és com aquesta professora inicià un periple per dietes i nombrosos tractaments des de l’adolescència fins a entrar en la quarantena.

Un camí sense final 

“Et fan creure que, una vegada t’aprimes, seràs feliç i gaudiràs de bona salut, però són fal·làcies. Tu mateixa et fiques en un procés que no és gens saludable per a arribar, suposadament, a un objectiu que mai arriba”. Mai arriba perquè segons Pertegàs vivim en una societat consumista on cada vegada volem més i més, a més el preu psicològic que es paga és alt: ansietat, frustració, desgast, cancel·lació de plans per a evitar menjar... I al final acabés recuperant més pes que al principi’’.

En aquest treball autoetnogràfic anomenat ''Hauries d'aprimar-te, t’ho dic perquè et vull'', Nina també denuncia la visió alarmista del greix i dels interessos que hi ha darrere. "Interessos mèdics, estètics, agroalimentaris…". A més, des que l'OMS declarà el 2020 l’obesitat com una pandèmia, les exigències han augmentat i l’autora apunta que "tots hem de poder gaudir de la major salut possible en el cos que tenim, siga com siga".

Un problema social que es trasllada a l'individu 

El pas constant de les persones grosses per nutricionistes, metges o psicòlegs és un fet que posa el focus del problema sobre les persones que pateixen l’abús, com una qüestió individual, quan la realitat és que no s’accepta la diversitat de cossos. "Quan tu vas a un cinema o quan vas en un mitjà de transport on no pots seure, això et recorda que el teu cos no és considerat normal". Un problema social que, d’acord amb l’autora, s’hauria d’abordar de forma conjunta.