Guanyar la grossa ja no ens fa milionaris: consells en cas de guanyar un premi

El més important si ens toca la loteria, és, en primer lloc, celebrar-ho amb la família i els amics, “però amb coneixement”. Així ho afirma Antonio Herrero, vicesecretari del Col·legi d’Economistes de València, amb el qual hem parlat perquè ens aconselle com procedir si som afortunats. Per a l’expert, eixe “coneixement” ens ha d’acompanyar en els passos següents perquè, amb el pas del temps, la grossa de Nadal ha deixat de fer-nos “milionaris” i ja no és garantia d’una vida benestant. Però si s'inverteixen adequadament els diners, ens pot facilitar les nostres finances per a un bon període de temps.

Després de l’eufòria i la celebració dels primers moments, cal parar a reflexionar i “parlar amb l’assessor, gestor o economista més pròxim a la família per a poder analitzar quina és la millor decisió a llarg termini”, perquè “no tot el món té la mateixa aversió al risc”, ni les mateixes necessitats. Abans de fer compres impulsives, cal “deixar-se aconsellar i analitzar bé la situació” perquè, segons la quantitat, el més probable és que “no siga infinita”.

El primer a tindre en compte: els impostos d'Hisenda

La primera cosa a tindre en compte és la retenció d’Hisenda perquè, si ens toca la grossa, no percebrem els 400.000 euros bruts del dècim, sinó que en percebrem 320.000. La persona afortunada no ha de fer res, perquè eixe 20% és retingut automàticament i es remet a Hisenda, ni tampoc s’ha de fer res específic amb la declaració de la renda perquè eixa tributació és definitiva. Fins als 40.000 euros, Hisenda no es queda res, però a partir d’eixa quantitat cal tributar un 20%.

Cancel·lar la totalitat o part de la hipoteca

Tenint en compte això, tot seguit cal analitzar la situació personal. Si ens agafem al perfil d’espanyol mitjà, una de les primeres qüestions a valorar, segons Herrero, seria “oure si es té hipoteca i quants interessos es paguen”, si es poden o no “tindre deduccions per l’adquisició d’una vivenda” i, en funció d’això, “s’ha d’establir un paquet”. 

Si se'n té, l’economista afirma que el més clar seria cancel·lar part o la totalitat d’esta en funció del premi que s’haja rebut i en funció de les bonificacions o deduccions fiscals que podria tindre en cas de fer-ho o no. En cas de no poder cancel·lar-la completament, Herrero aconsella “quasi sempre reduir la quota i no el termini de la hipoteca”, perquè “si venen mal dades, sempre es podrà fer front millor al pagament”.

Donacions als fills

Vist açò, si hi ha un sobrant, Herrero aconsella determinar què és el que es vol fer en funció de l’edat de la persona. Si parlem d'un afortunat molt major, pot plantejar-se fer una donació als fills. En el cas de la Comunitat Valenciana, ara mateix no haurien de tributar res fins als 100.000 euros i, a partir d’eixa quantitat, “molt poc, perquè la bonificació és molt elevada”. 

Cal tindre en compte que la llei valenciana exigeix que esta donació es faça mitjançant escriptura pública en un termini d’un mes. També cal valorar que açò només s’aplica si els fills tenen residència fiscal a la Comunitat Valenciana, perquè cada comunitat autònoma té una regulació.

Valorar el risc que podem assumir

L’aversió al risc de cada persona és clau una vegada ens trobem amb un sobrant que volem invertir, i respon a les necessitats i circumstàncies de cada persona; per això, és important fer una bona anàlisi i deixar-se aconsellar. Si tenim molta aversió al risc, hem de trobar instruments financers amb poc de risc, com podrien ser “terminis fixos o lletres del tresor”, que ens garanteixen la inversió. 

En el cas de poder assumir més risc, una opció seria “contemplar la possibilitat de tindre una part de la inversió en borsa o en actius immobles per a arrendar”. D’esta manera, el vicesecretari del Col·legi d’Economistes incideix en el fet de “deixar-se aconsellar” per a “conformar una cistella d’inversions”, perquè “les conseqüències econòmiques i fiscals d’eixa decisió són molt importants i cal valorar tots els elements en conjunt”.

Convé invertir en habitatge?

Respecte a la idea tan arrelada d’invertir en immobles, l’expert assenyala el fet que els darrers anys, els preus de la vivenda “han pujat moltíssim” i ja hi ha “alguns organismes internacionals que apunten que Espanya “està a les portes d’un altre boom immobiliari”. Per tant, afirma, “és una inversió més” de la qual “s’han de valorar els riscos, beneficis i despeses si es pretén arrendar-la i tindre-la com un negoci”. 

Si amb el que se somia és amb una segona residència, assenyala que els preus ara mateix estan tan elevats que “potser no és un bon moment per a fer eixa inversió” en “termes econòmics”, tot i que reconeix que més enllà del retorn econòmic, entren en joc les necessitats i gustos de cadascú.

Este augment del preu de l’habitatge, que en els últims vint anys s’ha multiplicat per huit, no s’ha vist acompanyat equitativament per un augment del valor adquisitiu ni dels salaris; d’eixa manera, la grossa “ja no és el mateix que era fa trenta anys”, quan a qui li tocava “podia comprar-se perfectament dos habitatges” i ara “només podrem optar a una primera vivenda o part d’una primera vivenda de cert nivell”.

Retirar-se amb la grossa, una opció real?

L’expert afirma que és molt complicat deixar de treballar amb la quantitat de la grossa, i per a valorar eixa possibilitat, explica que hauria de tractar-se d’algú que “guanye cinc o sis milions d’euros”, però en un altre tipus de premi. "Si et toca la grossa i tens trenta anys, el que hauries de fer és invertir molt bé" per a tindre unes rendes addicionals, però difícilment “podràs aguantar una vida amb un nivell mitjà” sense treballar.

“L’error més habitual és pensar que estos diners no s’acabaran”, afirma l’expert, i deixar-se portar per despeses impulsives que, en molts casos, poden portar les persones afortunades no només al punt de partida, sinó, fins i tot “a fer fallida”. Per això, conclou, “cal fer cas els experts” perquè el premi “ens porte alegries” i no convertir la grossa en una maledicció.