Guia completa per a reciclar a casa: en quin contenidor va cada cosa

Quan llancem un objecte al fem, tancar la bossa i fer-lo desaparéixer de la llar o del negoci, és probable que ens n'oblidem per sempre i no se'ns passe pel cap on va a parar. Però les nostres deixalles no s'esvaeixen per art de màgia.

Segons dades de l’INE, cada persona genera a la Comunitat Valenciana prop de 500 quilos de residus, dels quals, més dels 80% ni tan sols se separen per a poder ser reciclats. L’informe What a Waste elaborat pel Banc Mundial pronostica una tendència preocupant: l'any 2050 el món generarà 3.400 milions de tones de residus a l’any. Un cementeri del consumisme en expansió que, tal i com s'extrau de l’informe, no només impacta negativament en el medi ambient, també perjudica de manera directa en poblacions d’alguns dels països més vulnerables. 

Durant l’any 2020 van augmentar la quantitat de residus que van entrar a les plantes de reciclatge a la Comunitat Valenciana, i va millorar especialment l’ús del contenidor groc, el d’envasos lleugers, que va créixer a un 11,7%. Però no tot són bones notícies, ja que només un 15.63% del fem generat es va separar per a ser reciclat, i 3,3 quilos dels residus que cada valencià va depositar al contenidor groc, no eren envasos. 

La crisi mundial sobrevinguda amb l’arribada de la covid ha recofigurat de manera sobtada el nostre ordre de prioritats. Els guants plàstics, les mascaretes i, més recentment, el creixent nombre de test d'antígens són bons exemples de productes poc o gens reciclables que han proliferat en les nostres llars arran de la pandèmia. Nadal i l’època de rebaixes, de nou, posen a prova els intents per reduir deixalles. 

Què podem fer per a produir menys residus? 

Reduir els residus sòlids és una de les accions individuals clau a l’hora de lluitar contra l’emergència climàtica. El primer pas és tractar de consumir menys, i fer-ho de manera conscient: la durabilitat o la circularitat d’un producte són qualitats que hem de valorar a l’hora de comprar. Uns bons aliats de l’economia circular són els recipients de vidre, un material fàcil de reutilitzar i que, quan se separa correctament, pot reciclar-se íntegrament i de manera il·limitada.

Abans de desfer-se d’un producte o, fins i tot, de les deixalles d’un aliment, cal pensar si se li pot donar un nou ús, per tal que tirar-lo al fem siga l'última de les opcions. Però si no hi ha més remei que tirar, cal separar correctament cada producte per aprofitar al màxim els circuits de reciclatge de què disposem en cada municipi. 

Dubtes freqüents a l’hora de reciclar

La major part de persones tenen clar a quin contenidor cal tirar una botella de vidre, un envàs de plàstic o una caixa de catró. Però hi ha altres residus que ens ho posen més difícil. Ací recopilem alguns dels dubtes més freqüents a l’hora de seleccionar on tirar les deixalles.  

😷 Mascaretes

La dependència d’aquest nou element de protecció a què ens ha abocat la pandèmia l’ha convertit en un dels residus més freqüents. Per desgràcia, la seua composició barreja diversos materials que les fan irreciclables, i per tant, han de ser dipositats en el contenidor gris, el de sobres.   

🍾 Taps de botelles de vi

En primer lloc hem de comprovar quina és la seua composició, ja que se’n fabriquen de plàstic i de suro. En cas que estiga fet de plàstic, l’haurem de dipositar en el contenidor groc o d’envasos, però si està fet de suro natural, caldrà tirar-lo al contenidor orgànic o marró —en cas que aquest contenidor no estiga disponible al teu municipi, l’hauràs de tirar al contenidor gris o general. 

Però abans de desfer-nos dels taps de suro, és interessant investigar si li podem donar una segona vida a aquest material que te múltiples utilitats com a element decoratiu, protector o aïllant. Una de les alternatives més interessant és la que ofereix el projecte Reclycled Cork, que en 2018 va començar a arreplega taps de suro per a aïlllar cases passives  —vivendes bioclimàtiques que requereixen nivells d’energia elèctrica propers a zero per a la climatització. La iniciativa, que va nàixer d’un projecte de la Universitat Politècnica de València compta amb més de 170 punts de recollida de taps a la Comunitat Valenciana. 

🌲 Objectes de fusta

Els objectes de fusta xicotets, com ara les caixes de fruita sí que es poden reciclar, i per sorprenent que parega, el seu contenidor és el groc, el destinat a envasos. Els mobles i objectes grans de fusta, per contra, cal portar-los al punt net més proper al teu municipi. Amb la fusta que entra en els circuits de reciclatge es poden construir els taulers de conglomerat, uns materials habituals en la construcció de mobiliari que estan compostos quasi en la seua totalitat per fusta reciclada. 

🏥 Test d’antígens

Un altre dels nouvinguts a les llars són els test d’antígens. Aquests productes no es poden reciclar, i com que no són medicaments, tampoc caldrà depositar-los en els punts Sigre (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos), destinat a la gestió de productes farmacològics. Haurem de tornat a ficar tots els elements del test en el seu embalatge original i dipositar-lo al contenidor gris. 

🍽️ Paper tacat amb menjar

En termes generals, el paper s’ha de dipositar al contenidor blau per al seu reciclatge, el mateix que es destina al cartró. Però amb els papers o caixes tacades d’aliments, i en especial, substàncies greixoses, la cosa canvia. En eixos casos s’han de depositar-se en el contenidor marró o d'orgànic si està disponible al teu municipi, o al contenidor gris o general en cas que no estiga disponible. La raó és que l’oli imposibilita s’aplique correctament el tractament que permet reciclar el paper. 

☕️ Càpsules de café

La major part de les càpsules de café, tot i tindre una composició d’alumini similar a altres envasos, no es poden reciclar quan estan plenes del sobres del café. La raó és que el procés de reciclatge que segueixen els residus del contenidor groc no esta preparat per a bregar amb aquest residu alimentari.

Aleshores, què podem fer per a reciclar-les? Si te'n vols desfer a casa caldrà que buides el contingut de café al contenidor orgànic o marró —o el gris en cas que no en tingues al teu municipi—, i tires la part d’alumini al contenidor groc. Una altra opció és portar-les als punts nets que les marques que distribueixen aquest tipus de producte posen a disposició dels consumidors. 

Existeixen algunes inciatives puntuals que pretenen millorar el reciclatge de les càpsules. És el cas del projecte pilot que la marca Nespresso està desenvolupant a la ciutat de València per tal que els ciutadans pugen reciclar les càpsules d’alumini i acer lleuger als contenidors grocs. L’empresa ha dissenyat una solució tecnològica que ha aplicat a la planta de classificació d’envasos de Picassent que permet el tractament específic de les càpsules i altres xicotets elements amb composició similar.  

🍱 Tàpers

Per la seua similitud amb alguns recipients, podríem pensar que el seu contenidor és el groc, però realment els tàpers estan catalogats com a plàstic, i per tant, no té el mateix tractament que els envasos lleugers. Per desgràcia, aquests elements fabricats amb plàstics durs dificulten greument el procés de les plantes de reciclatge i, per tant, s’han de tirar al contenidor gris. Per aquesta raó, cal tindre cura d’ells i evitar que es trenquen. Una cosa similar passa amb altres objectes plàstics com els joguets o els utensilis de cuina. En aquests casos convé informar-se si existeix al nostre municipi un servei de recollida o un punt net adaptat a aquest tipus de residus. 

🤰 Bolquers i compreses

Els productes d’higiene personal com els bolquers o les compreses d'un sol ús s’han de dipositar a el contenidor gris, el de sobres. La seua composició, que barreja diferents materials, i el seu ús sanitari fan impossible el seu reciclatge. Per tal d’evitar generar aquest tipus de residu contaminant, han proliferat en els últims anys alternatives ecològiques fabricades amb materials tèxtils reutilitzables i altres mètodes higiènics, com ara les copes menstruals.

👕 Roba

La roba, a banda de ser un dels productes que major emprempta hídrica i de carboni generen en la fabricació, suposen un gran problema al final de la seua vida útil. La barreja de materials que permeten abaratir-ne la confecció o fer les peces més elàstiques, també fan d’elles materials molt complicats de reciclar. Per això, reduir el consum de roba i compar roba sostenible o de segona mà ha de ser la primera de les decisions.

Si és completament  impossible tornar a gastar una peça o donar-li un altre ús, caldra depositar-la en el contenidor gris, però abans de fer-ho tenim múltiples opcions més adients per a cuidar el planeta.

En cas que la roba es trobe en bon estat, podem donar-la a institucions que ofereixen la recollida o als contenidors de roba que trobem al carrer. També es poden vendre o regalar a botigues de segona mà o a altres persones a través d’aplicacions com ara Vinted o Wallapop. Algunes marques de roba, com ara Levis estan desenvolupant els seus propis sistemes per a crear un mercat de segona mà dels seus productes. Aquesta marca permet als clients portar a la tenda els seus vaquers usats a canvi de targetes regal. Una darrera opció es reconvertir roba trencada o tacada en draps o fabricar amb elles retalls per a reparar altres peces o crear ornaments. 

🍳 Oli

L’oli de cuina que retirem després d’usar-lo té un contenidor específic disponible en la major part dels municipis, i el seu color sol ser el taronja. Abans de tirar-lo, podem tractar de reutilitzar-lo, per exemple, per a fabricar sabó casolà.