Guia (no oficial) per a principiants que s’animen a fer bolets
Agafar bolets és una activitat amb un profund arrelament social en moltes comarques valencianes
Quines són les millors zones del territori valencià per a fer bolets? Quins són comestibles? I quins no? Quins errors puc cometre a l’hora d’agafar un rovelló o un cep? Ben entrada la tardor i fins a les primeres gelades de l'hivern, són moltes les persones que s’animen a arreplegar bolets per primera vegada, però veus expertes adverteixen que aquesta no és una tasca senzilla, ja que xicotets errors poden acabar amb un ecosistema d'un gran valor ambiental.
L'arreplega de bolets i altres fongs ha sigut tradicionalment una activitat de profund arrelament social en moltes comarques, principalment d'interior però, segons recorda la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, en els últims anys ha viscut un increment important, de la mà d’aficionats i d’associacions micològiques que han popularitzat la pràctica.
En À Punt Notícies t’oferim una guia (no oficial) amb consells i advertències que donen Medi Ambient i l’expert en micologia Lluís Bernal per anar a la muntanya d’una manera prudent i segura:
Quines són les varietats més comunes?
Les varietats comestibles més esteses són el rovelló (Lactarius deliciosus), el cep o trompellot (Boletus edulis), el rossinyol (Cantharellus cibarius) o el camagroc (Craterellus lutescens), entre d’altres. En cas de dubte, aquesta guia de la Generalitat ofereix una xicoteta descripció sobre les variants més comunes al territori i apunta quines són comestibles i quines no.
En quines zones del territori valencià es poden agafar bolets?
Del nord al sud del País Valencià hi ha zones muntanyoses fèrtils en fongs. Per exemple, a les comarques del nord n'hi ha al Maestrat, amb Penyagolosa per excel·lència, als Ports i fins i tot a la costa de la serra d’Irta. A la província de València destaquen la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrés. Més al sud, la vall de Guadalest i la serra d’Aitana. I també el Racó d’Ademús, com a punt de trobada entre Terol, Conca i València.
Com s’ha de tallar el bolet?
Segons especifica Medi Ambient, s’ha de tallar per la base, sense arrancar-lo, i procurar deixar el miceli al seu lloc, mitjançant l’ús exclusiu d’una xicoteta navalla.
Quina quantitat es pot arreplegar?
La Conselleria que dirigeix Mireia Mollà estableix un límit de bolets per a consum propi: fins a un màxim de sis quilos per persona i per dia. En aquest cas, no es necessita autorització expressa de l’administració forestal. A més, queda prohibit comercialitzar els productes que s’obtinguen.
Ni exemplars massa joves ni massa madurs
S’ha de saber en quin estat estan els bolets. Els exemplars joves són més difícils d’identificar i encara no han complit la funció reproductiva, per la qual cosa no s’han de agafar. Pel que fa als bolets massa madurs, són indigestos. Per això també s’aconsella deixar-los al bosc.
Informar-se sobre el terreny
Per tal d’evitar perdre’ns per camins o sendes, és important conéixer prèviament el territori o anar acompanyat d’alguna persona que el conega.
Coneixements previs sobre bolets
Tant l’expert com Medi Ambient coincideixen que només s’han de agafar aquelles espècies de bolets que siguen conegudes. En cas de dubte, s’han de deixar al terreny. Cadascuna de les espècies exerceix una funció en la naturalesa, fins i tot les que són tòxiques, i per això s’han de respectar.
Assistir a xarrades de les societats micològiques
Periòdicament, les diverses societats micològiques que hi ha a la Comunitat Valenciana organitzen xarrades per a formar les persones interessades a fer bolets, tant per a principiants com per als que són més avançats. Aquesta formació, segons Bernal, és bàsica a l’hora d'eixir a la muntanya.
Roba, calcer i vehicle adequats
Igual de crucial és conéixer el terreny i els bolets com dur l’equipament pertinent per a agafar-los. Unes botes que expulsen l’aigua, un impermeable i un vehicle de muntanya poden ser fonamentals en cas que l'oratge es complique.
On s’han de transportar els bolets?
Amb la finalitat d’afavorir la dispersió d’espores, el transport s’ha de fer en cistelles de vimen, de canya o d’un altre material natural. No s’han de dur bosses de plàstic ni de tela.
Respectar el territori privat
No tota la muntanya és d’accés lliure. Bernal explica que hi ha zones privades i d’altres de gran valor ambiental que estan delimitades amb tanques i, per tant, no s’hi pot accedir. De fet, segons apunta la Conselleria, el 55,2% del terreny forestal pertany a particulars.
Cuidar el bosc
L’expert en micologia insisteix en la importància de no llançar deixalles quan es va a fer bolets, amb cura especial de les llancdes i el vidre. “La natura és de tots. És un bé i hem de gaudir-la”, sentencia.
