Guillem Agulló, una flama eterna

L’11 d’abril de l’any 1993 un grup d'ultradreta va assassinar Guillem Agulló Salvador, que aleshores tenia 18 anys, d’una ganivetada al cor a Montanejos (Alt Millars). Vint-i-set anys més tard, la seua història es converteix en cinema amb l'objectiu de remoure consciències i preservar el record del jove antifeixista. La mort de Guillem està dirigit per Carlos Marques-Marcet, guardonat amb el Premi Màlaga Talent i és una producció de Som, SUICAfilms i Lastor Media, amb la coproducció d’À Punt Mèdia i Televisió de Catalunya. Aquest divendres s'ha estrenat el film de manera simultània per la televisió autonòmica valenciana, TV3 i IB3.

Amb motiu de l'emissió, A la Ventura ha preparat un programa especial en què han participat Guillem Agulló i Carme Salvador, pare i mare del jove assassinat. Amb sensació agredolça, per la dificultat de rememorar una vegada i una altra els difícils moments que van viure, tots dos han explicat com se senten amb motiu de l'estrena de l'audiovisual i han assegurat que han quedat satisfets del resultat. Ara, esperen que servisca per a aclarir el que va passar realment en el crim: "El que es va contar no tenia res a veure amb la realitat. Ens agradaria que la gent ho veja i ho conega", ha resumit Carme.

Quasi tres dècades després de la mort del seu fill, la ferida pel crim encara està oberta, ja que l’Audiència de Castelló mai no va tindre en compte la motivació política de l’assassinat i va qualificar el cas de baralla entre joves. En la banqueta dels acusats arribaren a seure cinc persones, però només l’assassí confés, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó. Però acabaria complint-ne només quatre. "Quan ens vam adonar que el judici era una estafa, decidírem llançar-nos al carrer per a explicar a tot el món com era Guillem i dignificar la memòria del nostre fill", ha assenyalat Guillem.

Des del primer moment, en el procediment judicial van confluir dos corrents molt polaritzades, ha recordat l'advocada Mercé Teodoro, que aleshores era ajudant del lletrat dels pares de Guillem. Una gran majoria de la premsa criminalitzava Guillem, que militava en moviments antifeixistes i el seu entorn "d’una forma molt clara i amb una persecució absoluta". De l’altre costat, el judici va despertar un moviment de solidaritat i unitat entre les forces democràtiques inèdit des de la Transició.

La doble derrota judicial, en primera instància a l'Audiència de Castelló i posteriorment en el Tribunal Suprem, contrasta amb la doble victòria social i personal de la família, que s'evidencia encara més en La mort de Guillem. "La pel·lícula és la culminació d'aquest treball i ens dona una pau interna interessant", ha expressat el pare del jove. Una manera de passar pàgina, però amb una lliçó de futur: "Si es produïra un altre assassinat a mans de l'extrema dreta tindríem una altra vegada el mateix problema", ha afegit Guillem Agulló pare.

En la tertúlia posterior a l'emissió de la pel·lícula han estat presents també alguns membres de l'equip de rodatge, entre ells el director, Carlos Marqués-Marcet, i els actors Glòria March i Pablo Molinero, que encarnen el pare i la mare de Guillem. Tots junts han conversat i han recordant alguns moments de la producció. Entre altres, les pintades feixistes que aparegueren el tercer dia de rodatge, una mostra més dels atacs de què ha sigut objectiu la família durant dècades.

Marqués-Marcet ha recordat la decisió d'eliminar l'escena de l'assassinat de Guillem, que s'havia rodat a Montanejos: "Si havíem decidit que féiem una pel·lícula amb el punt de vista de la família, necessitàvem transmetre a l'espectador aquella experiència de veure marxar el teu fill i trobar-te'l després mort a l'hospital. Res no podia substituir aquesta experiència i ensenyar l'assassinat era fer trampa", ha explicat.

La mort de Guillem és, en definitiva, un relleu de la flama que la família ha mantingut viva durant tots aquests anys i que permetrà que la figura del jove de Burjassot, símbol de la lluita antifeixista, quede plasmada en el temps. I com diu son pare, que perdure "molt més segurament que en la memòria de la gent que el recorda”. La pel·lícula està disponible a la carta en la pàgina web d'À Punt.