Què hem fet els éssers humans perquè una de cada quatre espècies estiga hui amenaçada?

L'ONU ha publicat les principals conclusions d'una investigació duta a terme per 400 experts i expertes de 50 països. L'informe, de 1.800 pàgines, assegura que vora un milió d'espècies d'animals i plantes estan hui en perill d'extinció i moltes podrien desaparéixer en només dècades, el que representa una amenaça sense precedents en la història de la humanitat.

La naturalesa es deteriora a una velocitat mai vista per culpa de la nostra demanda de més menjar i combustible. Des de 1970 la població s'ha duplicat i ja s'acosta als 8.000 milions d'habitants. Com a conseqüència, el comerç exterior s'ha multiplicat per 10 i, entre els anys 1980 i 2000, els boscos tropicals han perdut 100 milions d'hectàrees, principalment per a la ramaderia a Sud-amèrica i la plantació de palma al sud-est asiàtic.

Així, el dossier classifica per primera vegada, de major a menor, els cinc impulsors directes del canvi en el medi ambient:

1. Canvis en l'ús de la terra i la mar

Actualment, els humans extrauen més recursos i produeixen més residus que mai. Vora un terç de la superfície terrestre es destina a la producció agrícola i ramadera. Els aliments a base d’animals són els més contaminants i un 25% dels gasos de l’efecte d’hivernacle provenen de la deforestació, la producció de cultius i fertilització.

L’expansió de les ciutats, carreteres, gasoductes, infraestructures hidroelèctriques són també motius de la fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de diversitat.

2. Explotació directa d'organismes 

La població mundial augmenta exponencialment i algunes estimacions calculen que podria superar els 10.000 milions en les pròximes dècades. El consum per càpita també creix i ho fa de manera desigual, amb una amplia variació en els estils de vida i accessos als recursos.

Segons l’ONU, actualment s’exploten cada any uns 60.000 milions de tones de recursos renovables i no renovables, tendència que augmenta per la nostra demanda de plantes, animals, combustibles fòssils, minerals, material de construcció, entre d'altres.

Menció a banda mereixen els oceans, on les activitats humanes han tingut un gran impacte arran de l'explotació directa que se'n fa, en particular, per la sobreexplotació de peixos, mariscos i altres organismes.

3. Canvi climàtic

La temperatura al planeta augmenta progressivament i l’ésser humà n’és responsable. Els especialistes hi subratllen les evidències, els efectes s’acceleren en els ecosistemes marins, terrestres i d’aigua dolça, i ja tenen conseqüències en l’agricultura, l’aqüicultura i la pesca.

La meitat dels esculls coral·lins s’han perdut des del 1870, amb una pèrdua creixent en les últimes dècades perquè s'han calfat les aigües dels oceans. A més, quasi la meitat dels mamífers terrestres han resultat afectats negativament pel canvi climàtic, un impacte que té efectes col·laterals obvis en sectors econòmics i socials.

4. Contaminació

La contaminació és la causa i conseqüència de la pèrdua de diversitat. Encara que les tendències globals són variades, la pol·lució de l’aire, de l’aigua i del sòl són encara un mal global. 

Els residus industrials, l’extracció de residus agrícoles, el transport de mercaderies, i el de persones de llarga distància i el turisme de masses repercuteixen negativament en el medi ambient i provoquen l’acidificació marina o l’augment dels nivells de metalls a les aigües. A banda, l’ONU alerta de l’aparició de micropartícules plàstiques en els ecosistemes marins, amb conseqüències encara desconegudes en la xarxa alimentària.

5. Espècies exòtiques invasores

Finalment, les connexions comercials globals han augmentat l’intercanvi d’espècies exòtiques invasores. Els registres estimen la pujada en un 40% des de 1980, amb perjuís per a les espècies natives, les funcions de l’ecosistema i les contribucions de la naturalesa a les persones, així com per a les economies i la salut humana.

L'única solució: transformar la nostra interacció amb la naturalesa

Segons alerta l’informe, un 75% dels ecosistemes terrestres i un 66% dels marins ja estan “greument alterats”, i més d'un 85% de les zones humides que existien l'any 1700 s'han perdut. Amb totes aquestes dades, l'ONU encara sosté que aquesta tendència pot frenar-se, però només "amb canvis transformadors" en tots els aspectes de les nostres interaccions amb la naturalesa.