Directes
Ara en la televisió
CIUTATS DESAPAREGUDES
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR

Higia, candidat a nou planeta del sistema solar

El cos celest, que es considerava un asteroid, podria destronar Ceres com el planeta més menut.

Imatge d'Higia obtinguda mitjançant Sphere / UPV a través d'ESO/P Vernazza et al./MISTRAL algorithm (ONERA/CNRS)

Fa 2.000 milions d'anys, una violenta col·lisió entre les òrbites de Mart i Júpiter va destruir un projecte de planeta. De l'impacte resultaren 7.000 cossos celestes irregulars, de tan sols el 4% de la massa de la Lluna.

En aquest cinturó d'asteroides orbiten, entre d'altres, Ceres, el planeta nan del sistema solar, i Higia, el nou candidat que amenaça de destronar-lo com el més menut. El cos és de gel i roca, té 450 quilòmetres de diàmetre i guarda a l'interior un oceà d'aigua líquida. Plutó, el més famós dels planetes nans, té un diàmetre pròxim als 2.400 quilòmetres, mentre que Ceres en té uns 950 de grandària.

Els astrònoms el vigilen des de fa dècades però ara han pogut observar-lo amb un telescopi d'última generació. La precisió de les imatges ha permés constatar que Higia –batejat en honor a la deessa de la higiene i la salut– compleix tres dels quatre requisits necessaris per a passar d'asteroide a planeta nan: orbita al voltant del Sol, no és una lluna i, a diferència d'un planeta “convencional”, no ha desplaçat les rodalies de la seua òrbita. 

L'equip internacional d'astrònoms que ha aconseguit les imatges treballa ara per a verificar el requisit final per a la consideració de planeta: que Higia tinga massa suficient per a tindre gravetat pròpia i una forma esfèrica. 

El descobriment s'ha publicat en la revista Nature Astronomy en un article conjunt liderat per l'investigador Pierre Vernazza, del Laboratori d'Astrofísica de Marsella, a França, i en el qual també hi ha participació de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA). En les seues observacions, l'equip internacional de científics responsable del descobriment ha emprat l'instrument Sphere, instal·lat en el VTL (Very Large Telescope) de l'Observatori Europeu Austral, a Xile, i que segons Vernaza “és un dels més potents del món”.

També et pot interessar