Hisenda investiga el rei emèrit per despeses en caceres després de l'abdicació

L'Agència Tributària ha requerit al rei Joan Carles I que justifique qui va pagar les despeses derivades de caceres en les quals va participar entre 2014 i 2018, quan ja havia abdicat com a cap de l'Estat. Ho ha avançat aquest dimecres el diari El Mundo, que publica també que a més dels diners amb què es finançaren les munteries i els vols, la Hisenda pública demana informació sobre altres regals que va rebre de menys cost.

Durant l'últim any, el Departament d'Inspecció Financera i Tributària d'Hisenda ha reclamat al monarca emèrit diverses sol·licituds d'informació per a esbrinar l'origen dels fons que van sufragar el viatge i altres despeses de les jornades cinegètiques a les quals va assistir entre 2014 i 2018. Com que aleshores ja havia abandonat la Prefectura de l'Estat ja no comptava amb la inviolabilitat del càrrec.

El periòdic assenyala que l'Agència Tributària persegueix ara esbrinar si Joan Carles "va tindre un increment de patrimoni no justificat davant el fisc des que va abdicar com a rei". Hisenda també li exigeix que justifique despeses de "menor import que va rebre a títol particular", com ara "obsequis simbòlics realitzats per empresaris" pròxims a l'excap de l'Estat. Els assessors jurídics de l'exmonarca han anat justificant les operacions i contestant els requeriments, els imports dels quals no superen el llindar de 120.000 euros anuals. Aquesta és la quantia en què està fixat el delicte contra la hisenda pública.

No és la primera vegada que al rei emèrit li obrin una investigació per les seues finances, però fins ara ha aconseguit eixir-se'n airós. El març la Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar les actuacions que tenia en marxa, referides a les presumptes comissions il·legals per l'adjudicació de l'AVE a la Meca, les del suposat ús de targetes black sufragades per un empresari mexicà, i la relativa a la fortuna que hauria ocultat a l'illa de Jersey. I en plena investigació del ministeri públic, el 2021, Joan Carles de Borbó va haver de regularitzar davant d'Hisenda diversos viatges pagats com donacions. En total, va desembossar a l'Agència Tributària 4,4 milions d'euros de manera voluntària corresponents a deutes fiscals derivats dels huit milions que va rebre per a vols efectuats en una companyia de vols privats i que fins al 2018 va finançar Zagatka, una fundació gestionada pel seu cosí Álvaro d'Orleans-Borbó. Segons El Mundo, els fets que ara investiga Hisenda estan totalment desvinculats de les operacions que el rei emèrit va regularitzar aleshores.

Aquest dimecres, Joan Carles ha confirmat que no tornarà aquesta setmana a Sanxenxo, a Pontevedra, per a assistir a les regates de vela que es disputaran els pròxims dies, com tenia previst. El monarca ha al·legat "raons estrictament privades" per a justificar el canvi de plans, segons han confirmat amics del club nàutic del municipi. Aquesta hauria sigut la segona visita en menys d'un mes a Espanya des que l'agost del 2020 va traslladar la seua residència permanent a Abu Dhabi, en ple escàndol per la investigació judicial sobre la seua fortuna.

Entre el 29 i el 23 de maig l'emèrit va allotjar-se en casa del president del Club Nàutic de Sanxenxo, el seu amic Pedro Campos. En aquesta primera visita a Espanya va fer una parada a Madrid per a veure la família al Palau de la Zarzuela. Allà va estar onze hores i va poder mantindre amb el fill, Felip VI, "un ampli temps de conversa" en què abordaren tant "qüestions familiars" com "diferents esdeveniments i les seues conseqüències en la societat espanyola" que han tingut lloc des que l'excap de l'Estat es va exiliar al país àrab.