La Generalitat reconeix els serveis d'emergències de Campanar, l'escriptor Ferran Torrent i la historiadora Amparo Cabanes

La historiadora María Desamparados Cabanes Pecourt rebrà el Nou d'Octubre la més alta distinció que atorga el Consell. La portaveu del govern valencià, Ruth Merino, ha anunciat este dimarts, després del ple del Consell, la nòmina de guardonats. Cabanes, juntament amb les altres distincions de l'àmbit empresarial, científic, cultural o esportiu, entre d'altres, rebran la distinció el dimecres 9 d'octubre, en el solemne acte de lliurament que acollirà el Palau de la Generalitat.

Amb este guardó, el màxim que atorga la Generalitat, el govern valencià ha volgut reconèixer les investigacions que ha dut a terme Cabanes sobre la nostra cultura i la nostra llengua, a més de "la important tasca que ha dut a terme com a membre de la comissió mixta de bilingüisme, que es va encarregar de vetlar per la incorporació del valencià en el sistema educatiu", segons han detallat fonts del Consell.

Així mateix, el govern valencià pretén destacar, amb este reconeixement, el paper de María Desamparados Cabanes en el govern preautonòmic d'Enrique Monsonís, des de setembre del 1981 fins a finals del 1982, i també com a integrant de l'executiu de Lerma fins al juny del 1983, període en què es va posar en marxa l'ensenyament del valencià en el nostre sistema educatiu. Per estes raons, la historiadora rebrà també la Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor.

La historiadora, que és catedràtica de Paleografia i diplomàtica, va ingressar en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) el 2009, on dirigeix la secció d’Història. Al llarg de la seua trajectòria professional, Cabanes ha publicat més d’un centenar de llibres, entre estos, una transcripció del Tirant lo Blanc.

D'altra banda, els serveis d'emergències i extinció d'incendis que van participar en el foc de l'edifici del barri de Campanar de València, al febrer, rebran la Distinció de la Generalitat, com ha revelat Merino. Dins d'este col·lectiu, el Consell reconeixerà la tasca del conserge, Julián García, de l'edifici de 138 vivendes on va tindre lloc el tràgic succés.

En clau literària, el Premi de les Lletres de la Generalitat recau enguany en el novel·lista Ferran Torrent, “un dels escriptors més llegits en valencià des que va publicar No emprenyeu el comissari (1984)” i que ha participat en la redacció de guions de ràdio, televisió o cine i que ha col·laborat en nombrosos articles i cròniques periodístiques.

La Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a l'aportació valenciana a la construcció d'Europa s'ha concedit a l'exdiputat del Parlament Europeu José Manuel García-Margallo. Després de 47 anys dedicat a la política, des del Congrés, el Ministeri d’Afers Estrangers, i fins a este 2024 diputat del Parlament Europeu, el Consell vol reconèixer “la seua vocació europeista” i la seua “intensa activitat intel·lectual”. 

Així mateix, el pastisser Paco Torreblanca rebrà el 9 d'octubre el guardó Ambaixador de la Comunitat Valenciana. “Considerat un dels millors mestres pastissers artesans del món, amb nombroses distincions”, com destaquen fonts del govern valencià, va obrir el seu primer obrador a Elda. Des del 2013, Torreblanca dirigeix, amb el fill, l’Escola Internacional d’Alta Pastisseria de Petrer. 

Quant a l'àmbit cultural, el Consell ha reconegut el director del Museu Nacional del Prado, Miguel Falomir, amb la Distinció al Mèrit Cultural, guardó que també rebrà la productora de cine María Zamora, qui recentment ha rebut el premi nacional de Cinematografia, i l'Associació Arrels del Regne de València.

En el capítol de reconeixements pòstums de l'àmbit cultural, Gustavo Pascual, rebrà enguany una altra de les distincions. Este veí de Cocentaina, autor del pasdoble Paquito el Chocolatero, rebrà la distinció per haver creat “una de les peces més interpretades en tot el món i essencial en les celebracions de Moros i Cristians” i “en el repertori de totes les bandes de música”, com recorden fonts del Consell. 

Reconeixement als olímpics

D'altra banda, i en clau esportiva, el govern valencià reconeixerà els medallistes olímpics i paralímpics valencians que han participat en els Jocs de París 2024 i al València Club d'Hoquei, que enguany celebra el seu centenari. Des del govern valencià destaquen que, al llarg d’estos anys, el València Club d'Hoquei “ha exercit un paper fonamental per a l'impuls d'esta especialitat esportiva, tant masculina com femenina, i ha contribuït de manera decisiva a fer de València un punt de referència per a l'hoquei en l'àmbit nacional”.

Respecte al mèrit científic, la distinció recau en l'investigador de Ciències de la Terra, Luis Guanter Palomar, segons ha revelat la portaveu del Consell en finalitzar la reunió del govern valencià.

Guanter Palomar és responsable del grup de Teledetecció Terrestre i Atmosfèrica de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, i el gener del 2024 va ser reconegut, per quint any, com un dels investigadors més influents en l'àmbit de Ciències de la Terra. El grup d'investigació que dirigeix treballa en l'ús de tècniques d'espectroscòpia d'imatge amb instruments a bord de satèl·lits per a la detecció i monitoratge de les emissions de metà. 

Els guardons que s'atorgaran el pròxim 9 d'octubre reconeixeran el mèrit empresarial i social de la firma Honiba de Xirivella, que fabrica instruments musicals de vent-metall amb la marca Stomvi. Els instruments que fa esta firma establida a l'Horta Sud sonen en les grans orquestres del món, com la Filharmònica de Los Angeles, la Simfònica de Londres o l'Orquestra Nacional d'Espanya, entre altres. A més, també en l'àmbit empresarial, Caixa La Vall o Caixa Rural La Vall de San Isidro, que celebra 120 anys de trajectòria, serà una de les altres entitats distingides.

Atenció a la discapacitat i les famílies nombroses

Per acabar, la Distinció per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva serà per a l'associació Afanias de Castelló, que integra famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. Esta associació, fundada el 1965, té al seu càrrec un centre de dia, una residència, dos centres ocupacionals, dos centres de desenvolupament infantil i atenció precoç i tres habitatges tutelats. En conjunt, atén al voltant de 400 usuaris i les seues famílies, com detallen des de la Generalitat. La Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana, que integren vora 7.000 famílies, obtindrà la segona Distinció per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva d'enguany.