Homenatge a les víctimes de la fossa 126 de Paterna, la més gran de la Comunitat Valenciana

Entre el 27 d'agost i el 14 de setembre de 1940 vora 243 persones que s'oposaven al franquisme van ser assassinades i van apilar els seus cossos en una fossa comuna a Paterna (Horta Nord), concretament a la número 126, la més gran de la Comunitat Valenciana.

Des d'aleshores han passat més de 81 anys, però aquest dissabte les famílies de les víctimes tenen un motiu de celebració. A partir de les 12:00 hores, al cementeri de Paterna, els familiars han fet un acte d'homenatge per a commemorar que el dijous que ve, dia 16, comencen les tasques de l'obertura de la fossa i de la recuperació de les restes.

Encara que no es pot dir amb certesa el nombre de persones soterrades, l'associació de familiars de les víctimes La Fossa de la Terra 126 calculen que n'hi ha 243. No obstant això, "alguns arxius diuen que en són 238 i, altres, més de 243", segons explica la presidenta, María Navarro.

La repressió franquista no distingia entre edats, procedència, ofici, estat civil o gènere. Precisament, d'aquestes 243 víctimes s'han identificat tres dones. Una d'elles era Rosario Migoya Espinilla, mestra republicana, a qui assassinaren després de quedar-se viuda, amb la qual cosa va deixar sis fills orfes que van haver de separar-se i viure en orfenats i cases d'acollida.

També es troba a la fossa Antonia Cerdà, d'Alzira, a qui van afusellar un any després que al seu fill. Encara que als registres no consta perquè no figurava la professió de les dones, pel que s'ha pogut saber es tractava d'una dona molt activa políticament, presidenta d'una associació de veïns i membre de la UGT.

Per últim, també s'ha identificat Andrea Ibáñez, de València, de la qual no s'ha pogut obtindre informació perquè no s'ha pogut localitzar la família.

Entre els 240 homes, una part eren polítics republicans o estaven molt implicats en el moviment contra el franquisme, però una altra part eren treballadors, especialment jornalers que treballaven la terra, i per això la fossa 126 també es coneix com la fossa de la Terra. Aquests provenien de qualsevol comarca del País Valencià però també d'altres províncies com Múrcia, Terol, Ciutat Reial o Girona.

Així, l'origen tan dispers de les víctimes ha estat dificultant la identificació dels seus familiars. L'associació ja ha localitzat 98 famílies, però encara quedarien per trobar-ne 150 més. A partir d'aquest dissabte, la recerca s'intensifica a València, on en quedarien prop de 30, i a Torrent, on no se n'ha pogut localitzar encara cap.

De moment, el mitjà que millor ha funcionat per a trobar-les han sigut les xarxes socials dels consistoris. "L'Ajuntament de Massamagrell va fer una crida a través del seu perfil i l'endemà aparegueren tres famílies més de la localitat que no teníem localitzades", explica María.

Per a ella, que va començar el projecte des de zero anys arrere, es tracta d'un moment molt emocionant. "La meua família no parlava mai del que li va passar al meu avi, en general és un tema que sempre ha estat amagat i que s'intentava evitar", però quan va conéixer altres familiars de víctimes del franquisme va comprovar que tots havien viscut una situació pareguda.

"Ara el que volem és retornar als nostres familiars assassinats la identitat que el franquisme va intentar invisibilitzar i fer desaparéixer", reivindica.

Davant l'emoció que senten les famílies també demana precaució, ja que la identificació de les restes òssies és una tasca molt complicada per la seua deterioració després de 81 anys. "El més important és que els traguem de la fossa i els puguem donar una sepultura digna".

Els treballs d'exhumació es faran a càrrec de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, amb un pressupost de 447.700 euros. La consellera del departament, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l'homenatge d'aquest dissabte, on ha destacat que l'inici dels treballs a la fossa representa "un pas imprescindible per aconseguir un territori lliure de fosses", que no és res més que "un país on la impunitat no es torne a imposar sobre la dignitat, la decència i la veritat".

Amb l'inici del procediment, Pérez Garijo, considera important que "les famílies puguen fer el seu dol, restablir els vincles més íntims amb el nostre passat, reconstruir una història familiar ocultada pel terror institucionalitzat i per una vergonya imposada". S'estima que les tasques per a recuperar les restes tinguen una durada aproximada de sis mesos.