Huit coses que el sector educatiu ha aprés de la pandèmia

Des d'aquell "És millor això que morir-se" a l'inici del curs, el sector educatiu ens ha anat donant diverses lliçons de com gestionar correctament una pandèmia. Hui, en el Dia Internacional de l'Educació, hem parlat amb un dels protagonistes, el professorat, perquè ens conte de primera mà les seues vivències. Com a servei essencial i amb la responsabilitat social que els pertoca, han estat en primera línia desenvolupant amb versatilitat i resiliència unes capacitats desconegudes, de les quals tenim molt a aprendre.

Amb el costum de donar lliçons, ara els ha tocat rebre'n de la pandèmia. Són aquestes:

Els més menuts s'adapten als canvis millor que ningú

"La lliçó més gran que podem traure d'aquesta pandèmia ens l'han donada els nostres xiquets i xiquetes." Aquestes són les paraules de Sara Riquelme, directora de l'Escola Infantil Municipal Gent Menuda de València, i continua: "Ens han demostrat que la capacitat d'adaptació és infinita i, per molt estranya que semble la nova realitat, mantenen intacta la il·lusió i les ganes d'aprendre a l'escola".

La nova normalitat va arribar al sector educatiu sense cap qüestionament i amb una voluntat de complir les normes que n'ha permés la supervivència. No obstant això s'hi troben adversitats durant l'ensenyança. Com afirma Verònica Ripoll, la desinfecció, llavar-se les mans i altres mesures "ens furten temps per a fer activitats d'aprenentatge" i amb la mascareta "es perd una gran quantitat d'expressió facial", i de vegades els més menuts "no interpreten bé el que vull dir-los".

Ella és mestra d'infantil al CEIP Ausiàs March de Paiporta i assegura que aquestes mesures "no ajuden a desenvolupar una educació de qualitat". Però eixe és el punt de vista d'un adult, per als seus alumnes "si ja no poden jugar amb els amics de sempre ja que són d'una altra bombolla, de seguida creen noves amistats". Els xiquets i les xiquetes "són els primers a adaptar-se als canvis i a les noves normes i rutines" i "transformar-los en moments divertits". Verònica finalitza confessant que "gràcies a la seua actitud, jo continue disfrutant del meu treball".

El professorat ha descobert capacitats desconegudes

"Hem sabut reinventar-nos, adaptar-nos i evolucionar amb passos de gegant, sobretot en l'àmbit tecnològic." Així de contundent es mostra Esther Ventura, del CEIP Gregori Mayans i Ciscar, de Xirivella (Horta Sud), que a més és membre del grup de renovació pedagògica EduLab (Manises-Xirivella), on han hagut de desenvolupar les seues eines educatives per a l’ensenyament a distància. Reconeix que durant el confinament “hi havia companyes que feien trucs de màgia per WhatsApp i tot seguit els explicava uns dígrafs en valencià” i és que “ens hem sobreposat davant d’aquesta situació de la millor manera possible”, per a “fer l'impossible per tal d’arribar als nostres benvolguts alumnes”.

Aquesta versatilitat en el professorat es fa indispensable en qualsevol nivell educatiu. Com afirma Silvia Marcos, professora del Grau de Periodisme a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, “hem de seguir aprenent per a actualitzar-nos i adaptar-nos a les noves fórmules i necessitats educatives”.

Però el ben cert és que “la figura docent ha tingut molta pressió i responsabilitat en el dia a dia”. Així ho afirma Mar Rico, mestra d’infantil al col·legi Maristes d’Algemesí, que a més, afegeix, “han hagut de fer la tasca no només de mestres, sinó d’infermers, psicòlegs, mares i pares... i atendre les necessitats extracurriculars”.

El col·legi és un espai d'aprenentatge, però també de socialització

A Londres, on la castellonenca Noelia A. García és mestra d'infantil al Queens Park Primary School, les aules estan tancades i lamenta aquesta situació, ja que "per a molts xiquets i xiquetes és l'únic espai on poden aprendre i/o rebre menjar una vegada al dia".

María Subirats, d’altra banda, educadora infantil al CEIP Mare de Déu de l’Assumpció de Vinaròs afirma que “amb la tornada a l’escola vaig poder comprovar que l’alumnat havia trobat a faltar els seus companys i companyes” i “em vaig adonar de com són de necessaris el contacte directe i la convivència”. Hem parlat també amb Helena Nadal, professora de Formació Professional del Departament d'Imatge i So del Comenius Centre Educatiu de València, que es mostra positiva: “pot ser no ha sigut la millor manera, però també podem plantejar-nos açò com l’oportunitat d’un canvi que ens aprope més els uns als altres”.

Marta Ortells és professora de valencià a l’EOI de Castelló de la Plana i introdueix una visió diferent: “Com a docents, tenim la sort de compartir un espai de socialització privilegiat: l’aula”. Ben cert és que la resta d’espais socialitzadors s’han vist clausurats i per tant, l’aula queda com un dels pocs espais de trobada. “Aprofitem-lo per a generar curiositat pel saber, vincles i comunitat”, conclou.

La digitalització de l'ensenyament crea desigualtats

Com afirma Jorge Albert, mestre de primària del col·legi concertat Santa Magdalena Sofia de València, "el món completament digital ha creat una bretxa de desigualtats que ha perjudicat els més vulnerables".

Però, a més, si parlem de nivells educatius aquestes desigualtats també hi queden patents: "En l'educació infantil és completament necessari el contacte, les mirades, les abraçades i a través d'una pantalla és impossible", assegura Ana Belén Jiménez, educadora infantil de l'EIM Quatre Carreres de València.

El sistema educatiu necessita un canvi real

N'hi ha qui pensa que amb la pandèmia s’ha agreujat la necessitat d’un canvi sistemàtic en l’educació. Fernando Soler, professor d'FP a l'IES Almussafes, opina que no estem formant alumnes "autònoms" ni "participatius" i que, per això, "el sistema es va col·lapsar". També confessa que "el professorat tampoc estava preparat" i afegeix que "vam intentar continuar les nostres tècniques presencials, però a distància i amb eines virtuals. Si alguna cosa vam aprendre és que l'ensenyament en línia no és fer una classe per Webex".

D’una altra banda, Helena Nadal, professora també d’FP, en aquest cas al Comenius Centre Educatiu de València, també es mostra a favor del canvi: “aquest temps ens ha posat les piles en coses que possiblement feia temps que volíem fer, però que amb la rutina no ho havíem dut a terme fins ara”.

L’educació presencial és fonamental

Com assegura Jorge Albert, mestre de primària al col·legi Santa Maria Magdalena de València, "és més important el vincle directe amb els alumnes que la mateixa educació perquè es desenvolupen".

Aquesta presencialitat es fa encara més important quan parlem d'edats primerenques. Per això, especialistes de l'educació infantil, com Verónica Ripoll, mestra d'infantil del CEIP Ausiàs March de Paiporta, asseguren haver sentit frustració durant el confinament ja que "és necessari tindre la connexió i el vincle afectiu per a adaptar les activitats a les seues necessitats i característiques personals. Com fer-ho en la distància? Per a mi, impossible". I encara confessa que "tot i que vam arribar a fer coses que no pensava que seríem capaços, no vam arribar a desenvolupar totes les àrees que es treballarien a través de les classes presencials". Ana Maria Chirivella, un altra mestra d’infantil, en aquest cas al Ceip Rafael Altamira de València, conclou que “l'educació a distància en la primera etapa no és possible”.

La supervivència de l'educació durant la pandèmia és fruit de l'esforç individual

María Subirats, del CEIP Mare de Déu de l’Assumpció de Vinaròs, confirma la soledat que han sentit durant tota la pandèmia, especialment en el confinament: "Ens vam trobar una falta de recursos i formació important per a poder dur a terme el teletreball".

La mestra d'infantil Verònica Ripoll confessa: "Arran d'aquesta situació he aprés que només puc confiar en la resta de companys i companyes per a tirar cap avant, ja que la Conselleria d'Educació ha dit coses que no ha complit".

La docència és vocacional

"Sense amor no pot haver-hi aprenentatge". Així ho assegura Rosa María Rull, professora d’activitats extraescolars als col·legis Penyeta Roja i Lluís Revest de Castelló de la Plana. "És l'afecte que donem als nostres xiquets i que ells ens donen a nosaltres el que resulta fonamental", continua.

Segons l'orientadora escolar del col·legi El Armelar de Paterna, Marta Abarca, "la proximitat del docent, el contacte, els besos, les abraçades, són tan importants en el procés d'aprenentatge com el propi contingut curricular, sense importar l'edat o el nivell educatiu".

Per a finalitzar, Aida Miró és directora de l’Escola Infantil Municipal Quatre Carreres i afirma que els xiquets i les xiquetes “es mereixen els somriures que reben cada dia, somriures que no entenen de pandèmia, sinó d'estima cap a les persones que cada dia s'esforcen per a aconseguir tornar a la normalitat”.