Iàtova tanca l’accés en cotxe a la cova de Las Palomas per a frenar la massificació
És la resposta de l'Ajuntament després d'un pont d'agost en què el paratge ha rebut una allau de visitants
El recent pont d’agost ha suposat un punt d’inflexió per a la cova de Las Palomas, un espai aquàtic ubicat al municipi de Iàtova (Foia de Bunyol) i que el veïnat aprofita per a refrescar-se. El paratge natural, que fins fa poc rebia de 200 a 300 persones cada dia, va passar a registrar-ne més de mil durant una única jornada.
Amb aquesta situació insostenible, l’alcalde Miguel Esteban Tórtola, juntament amb el seu equip de govern, ha decidit prohibir tant l’accés als automòbils com fer acampada a la cova durant el que resta d’agost. L'alcalde explica als micròfons d'À Punt NTC que durant les dues últimes jornades del pont festiu els turistes van fer malbé les instal·lacions (incloent-hi el mirador i els banys habilitats) i van omplir l'espai de fem. A açò cal afegir la contaminació acústica, ja que segons comenta Tórtola, algunes persones "venien amb la música a tota potència i l’espai pareixia una discoteca".
Així, l’accés al paratge amb vehicle, que es fa a través d’una carretera, estarà barrat i vigilat durant les dues pròximes setmanes. Una decisió que des del consistori qualifiquen de "difícil" però "necessària" per a mantindre la integritat de l’espai natural.
L'efecte Instagram i les llistes d'imprescindibles
La cova de Las Palomas no és, ni de bon tros, l’única que pateix els efectes de la massificació al País Valencià. A la mateixa comarca, concretament a Bunyol, podem trobar les coves del Turche, que també han sofrit un notable augment de popularitat durant els darrers anys.
Però, què s’amaga darrere d’aquest èxit sobtat? Veus expertes atribueixen l’augment de les visites al conegut com a efecte Instagram. Tot comença amb un influenciador o una influenciadora que comparteix una instantània d’un lloc paradisíac, que, ràpidament, es converteix en la destinació de moda.
Però un altre dels factors que influeix són els webs que formulen llistes dels llocs "imprescindibles" i "desconeguts" que has de visitar, i que, naturalment, deixen de ser desconeguts una vegada que es pengen en les xarxes socials.
Enclavaments turístics regulats
Conscients d’aquest problema, més en una terra especialment abocada al turisme com és la nostra, molts municipis han començat a implantar diverses mesures per a regular l’accés i evitar els efectes negatius associats a la pressió turística. Entre aquestes hi ha la gestió de cites o l'aplicació de la taxa per aparcar; ambdues, amb l'objectiu de controlar l'aforament.
Per exemple, durant els mesos de juliol i agost per a accedir al Pou Clar, a Ontinyent (Vall d'Albaida), o a la Cova Tallada, a Xàbia (Marina Alta), és necessari demanar cita per Internet amb antelació. Una mesura que s'ha instaurat des de fa uns anys a causa de l'aglomeració de gent que es produïa en aquests coneguts indrets.
L'altra mesura que està començant a posar-se en pràctica per a reduir el nombre de visites són les taxes antimassificació. Es tracta d'una pràctica que s'està aplicant especialment en alguns municipis de la Marina Alta, que acull algunes de les platges valencianes més populars. El Poble de Nou de Benitatxell i Xàbia intenten controlar així l'accés, però sense molt d'èxit si s'ha de jutjar per les imatges d'aquest estiu.
Ja no es tracta d'un cas aïllat, sinó que són diversos els enclavaments que sofreixen els perills de la massificació turística a casa nostra. Amb aquesta situació, sembla que els municipis es troben amb una dicotomia: intervindre o arriscar-se a morir d'èxit.