Identifiquen el paper d'una proteïna com a marcador de pronòstic en el càncer de pàncrees

Un equip internacional liderat pel Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF) de València ha identificat un gen com a marcador de pronòstic en el càncer de pàncrees, un descobriment que obri noves vies en tractaments. La investigació, liderada per Juan Rodríguez Vita i Francesca D'Angelis Rigotti, ha descobert que la proteïna HAPLN1 potència la metàstasi peritoneal en el càncer de pàncrees, el més letal, amb una taxa de supervivència a cinc anys de només el 12% dels malalts.

Durant la progressió, aquest càncer evoluciona amb freqüència amb metàstasi en el peritoneu, una complicació molt severa que sol derivar en resistència a teràpies i altres complicacions que disminueixen enormement la qualitat de vida dels pacients.

En aquest estudi s'observa que una major presència en els tumors de l’HAPLN1 podria predir aquells pacients amb una major predisposició a patir aquest tipus de metàstasi, la qual cosa obri noves vies en l'estudi de tractaments i estratègies per a bloquejar-la i, amb això, poder reduir la carcinomatosi peritoneal. Uns resultats que poden impactar notablement en el diagnòstic i seguiment dels pacients amb càncer de pàncrees, ja que la proteïna podria usar-se per a identificar als pacients que necessiten un seguiment més exhaustiu o fins i tot tractaments diferents, segons informa el CIPF.

L'estudi també mostra que la presència de la proteïna augmenta la versatilitat de les cèl·lules tumorals, que afavoreixen la metàstasi, procés pel qual les cèl·lules tumorals escapen dels tumors primaris i generen tumors en altres òrgans. Aquesta versatilitat facilita la metàstasi perquè les cèl·lules tumorals poden adaptar-se a nous ambients diferents del tumor primari.

A més, el personal investigador ha observat que aquests efectes estan condicionats, en part, pel factor de necrosi tumoral (TNF-α), la qual cosa obri la porta a explorar fàrmacs ja utilitzats prèviament per a bloquejar aquest factor. El següent pas serà estudiar també el paper d'HAPLN1 en altres càncers abdominals com el càncer d'ovari, en el qual el grup té una gran experiència.