Ignacio Manrique, pediatre: "Hem baixat d'una mortalitat altíssima en càncer infantil a una supervivència de més del 80%"
El facultatiu reclama més recursos i educació sanitària perquè les famílies no abusen de les visites als centres de salut i no saturen les llistes d'espera
El càncer és probablement la malaltia que més por fa a la societat, per la creença estesa que un diagnòstic equival quasi a una sentència de mort. Afortunadament, en els últims anys la medicina ha evolucionat amb passes de gegant i, encara que es tracta d'una afecció greu, cada vegada són més grans les possibilitats de curar-se perquè els índexs de supervivència han crescut molt. En este missatge d'esperança ha insistit des dels micròfons d'À Punt el pediatre Ignacio Manrique, entrevistat este dijous en Les notícies del matí. Segons ha explicat, els nous tractaments disponibles ha canviat radicalment el panorama en oncologia, especialment per als més menuts, entre els quals el càncer més típic és la leucèmia. La bona notícia és que la gran majoria supera la malaltia: "No podem dir mai que és una cosa lleu, però en vint anys hem baixat d'una mortalitat altíssima, i estem amb una taxa de supervivència d'entre el 80 i el 92%" ha exposat.
Manrique ha apuntat també que la incidència del càncer infantil s'ha reduït en les últimes dècades i que en l'actualitat se'n detecten uns 10.500 casos a l'any a Espanya. La taxa, ha reconegut, és elevada encara, de 2,2 casos per cada 100.000 xiquets. S'hi ha mostrat optimista, però, perquè està més de tres punts per davall de la registrada en 1975. "Tirem avant" ha afirmat. En este sentit, ha remarcat que és molt bona notícia el fet que el nostre país s'haja sumat a la xarxa d'ALLTogether, una entitat europea a la qual estan adherits una quinzena d'estats i que treballa amb un protocol comú de tractament per a menors amb leucèmia limfoblàstica aguda. Tenen "tractaments molt innovadors i amb unes taxes de supervivència i bon pronòstic fenomenals" ha apuntat el metge. Segons ha avançat, l'Hospital la Fe de València, el principal de referència valencià, s'ha adherit a esta iniciativa el passat setembre.
El facultatiu ha donat a conéixer totes estes dades sobre càncer infantil amb motiu del Congrés nacional de pediatria extrahospitalària i atenció primària que comença a celebrar-se des de hui al Palau de Congressos de València, organitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (Sepeap), i que reunirà més d'un miler de professionals del sector. Marique, que és president del fòrum, ha remarcat que es tracta del segon en importància del país i ha assenyalat que s'abordaran temes diversos com ara trastorns del son, oncologia, medicina de l'esport drogaddiccions i altres addiccions, ortopèdia, traumatologia o urgències pediàtriques.
En pediatria ens fallen les famílies, hi ha una assignatura pendent sobre ensenyaments en salut
En un punt de l'entrevista, el professional sanitari ha abordat l'estat actual de la pediatria en l'àmbit de l'atenció primària. Segons ha dit, l'errada més gran està en les famílies, perquè abusen de les visites als centres de salut: "Hi ha qui va dos o tres vegades en una setmana per la mateixa causa, per exemple un episodi de mocs" ha lamentat. Esta situació, ha lamentat, provoca col·lapses i demores per a atendre els pacients, que fan engrossir les llistes d'espera. Per això, l'expert aposta per educar millor els progenitors en salut i demana que les administracions públiques impartisquen tallers sobre malalties comunes en xiquets, igual que es fa amb la preparació al part o la lactància. Sobretot, ha puntualitzat, en el cas de les afeccions respiratòries, que són les més habituals, com per exemple mocs o bronquitis.
Els polítics no han tingut en compte les necessitats de la població
Un altre dels problemes que ha esmentat el doctor Manrique és la falta de personal en pediatria. Tot i que no s'ha atrevit a quantificar la xifra de facultatius que fan falta per a equilibrar els recursos, sí que ha manifestat obertament que el sistema és "deficitari". Una mancança que ha atribuït a la gestió política al llarg dels anys, perquè "no han tingut en compte les necessitats de la població". I el fenomen ocorre a tot Espanya: d'acord amb els seus càlculs, el Ministeri de Sanitat ha tret vora un 40% menys de places de MIR en pediatria de les que calien, "i ara no podem posar pegats". A més, ha lamentat els salaris baixos dels metges acabats de titular, perquè això fa que molts opten per anar-se'n a l'estranger.
