Com impacta la contaminació en la vida marina i en la nostra alimentació?

Fins fa poc es pensava que els microplàstics només arribaven a l'aparell digestiu dels peixos, una part que no ingerim, però estudis recents han revelat que els additius que alliberen aquests residus poden acabar per absorció en els músculs i teixits dels animals.

"A banda dels plàstics en si, tots els additius i les substàncies o compostos que duen associats poden migrar al torrent circulatori i anar a parar a més parts del cos", explica Ana Pérez del Olmo, investigadora del departament de zoologia de la Universitat de València.

Pérez del Olmo ha participat en un estudi en el qual s'han analitzat 884 peixos de diferents punts del Mediterrani i que conclou que un 46,8% d'ells està contaminat. "És un dels casos on més s'incrementa la contaminació tant de microplàstics com d'hidrocarburs", afegeix Pérez.

Molts d'aquests peixos contaminats són els que més tard arriben a les pescateries i els supermercats i, en darrer lloc, a la nostra taula. "Aquestes substàncies presents en el peix poden inflamar l'aparell digestiu, amb les consegüents malalties intestinals inflamatòries", comenta Mari Cruz Manzaneque, nutricionista i secretària de Codinucova. "Encara no ho sabem amb exactitud, però els microplàstics podrien inclús causar danys al fetus en cas de les dones embarassades o al mateix cervell".

Dels crustacis és difícil eliminar les substàncies tòxiques, perquè ens els mengem sencers. En canvi, per exemple, el peix blanc o els peixos de menor grandària impliquen menys perill. "Es recomana menjar peixos més xicotets perquè, a mesura que van menjant, aquests materials es van acumulant en el teixit gras", comenta la nutricionista.

La producció i dependència mundial del plàstic s'ha convertit en un risc emergent que afecta tant la salut del planeta com la de tots els éssers que l'habitem.