Les infeccions bacterianes comunes, la segona causa de mort en el món
Un estudi científic publicat a The Lancet atribueix a un grapat de bacteris el 13,6% de les morts del planeta el 2019, la meitat de les quals les van causar només cinc d'aquests microorganismes
No els veiem, no sabem o difícilment podem recordar-ne el nom, però la nostra ignorància no minimitza el risc: els bacteris són una de les principals amenaces per a la vida humana en la Terra. Les infeccions bacterianes comunes van matar 7,7 milions persones el 2019 segons un estudi publicat a la revista científica The Lancet, que les considera la segona causa de mort al món, després de la cardiopatia isquèmica, responsable dels infarts o les angines de pit.
L'acusació no és genèrica, ja que hi ha milers de bacteris beneficiosos, sinó que està orientada a un grapat: uns 33 microorganismes que s'associen a onze infeccions que poden causar la mort del pacient per sèpsia, la resposta descontrolada del sistema immunitari a una infecció.
Les veus expertes que han participat en l'estudi atribueixen a aquest limitat grup de bacteris el 13,6% de les morts del planeta, més la meitat de les quals estan lligades a només cinc d'ells. Es tracta de l'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus), que es considera responsable de la majoria de contagis mortals intrahospitalaris; l'Escherichia coli, vinculat a infeccions gastrointestinals, i tres bacteris vinculats a pneumònies i infeccions respiratòries: l'Streptococcus pneumoniae, el Klebsiella pneumoniae i el Pseudomonas aeruginosa.
La investigació, de la Universitat de Washington i amb finançament parcial de la Fundació Bill i Melinda Gates, ha arribat a aquestes conclusions després de revisar l'impacte de cada patogen en persones de totes les edats i sexes en 204 països, a partir de les dades obtingudes en estudis previs als Estats Units (Global Burden of Disease) i el Regne Unit (Global Research on Antimicrobial Resistance). És l'estudi més complet i de més abast sobre el repte que representen els bacteris.
El patogen associat amb la mortalitat més gran a escala mundial és l'Staphylococcus aureus, amb 1,1 milions, seguit de l'E. coli (950.000), el S. pneumoniae (820.000), el K. pneumoniae (790.000) i el Pseudomonas aeruginosa (559.000).
No obstant això, la majoria de les morts infantils, entre els 5 i els 14 anys, en el món s'atribueixen a infeccions per Salmonel·la enterica serovar Typhi (49.000 morts). En xiquets més menuts, S. pneumoniae va ser el patogen més letal (225.000 morts), mentre que en nounats ho va ser K. pneumoniae, amb 124.000 defuncions.
Més del 75% de les morts bacterianes es van produir per tres síndromes: infeccions de les vies respiratòries inferiors, infeccions del torrent sanguini i infeccions peritoneals i intraabdominals (IAA), segons l'estudi. En ell s'apunten també grans diferències segons el territori. La mortalitat associada a infeccions bacterianes va ser més alta a l'Àfrica subsahariana (230 per 100.000 habitants) i menor a les regions d'alts ingressos, especialment Europa occidental i l'Amèrica del Nord (52 per 100.000).
El treball destaca la contradicció entre el risc potencial dels microorganismes i la inversió en investigació. S. aureus i E. coli van matar el 2019 dos milions de persones, més que el VIH (864.000 defuncions) i la sida. No obstant això, la investigació en VIH va rebre una dotació de 42.000 milions de dòlars davant dels 800 milions que es van dedicar a l'E. coli.
Una inversió no proporcional al risc
Els autors interpreten aquest desequilibri per la falta de consciència sobre l'impacte dels microorganismes i insten a convertir la lluita contra la infecció bacteriana en una prioritat de salut pública, amb més laboratoris, millores mesures de control i l'optimització de l'ús d'antibiòtics per a combatre les malalties associades.
"És de vital importància posar aquests resultats en el radar de les iniciatives de salut global a fi de poder realitzar una immersió més profunda en aquests patògens mortals i que es faça la inversió adequada per a reduir la quantitat d'infeccions i morts", apunta Christopher Murray, coautor de l'estudi i director de l'Institut de Mètriques i Avaluació de la Salut (IHME) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington.