Les infermeres ja poden prescriure antibiòtics per a les infeccions d'orina

El personal d'infermeria ja pot prescriure fàrmacs per a tractar les infeccions d'orina no complicades en dones majors de catorze anys, un problema pel qual passen més de la meitat de les adultes alguna vegada en la vida i que suposa una de les raons més comunes de consulta en atenció primària. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat este dilluns la resolució de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut del Ministeri de Sanitat, que inclou una nova guia per a la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica per part de les infermeres.

Cada any, prop del 5% de les dones acudeixen al metge per este motiu. Es tracta d'una complicació que afecta el 50% de la població femenina almenys una vegada en la vida i la freqüència augmenta especialment amb l'envelliment, comorbiditats o la institucionalització. El microorganisme més comú que les provoca és l'Escherichia coli, responsable d'entre el 70 i el 80% dels casos.

Des d'ara, les infermeres i els infermers podran prescriure els antibiòtics fosfomicina trometamol i nitrofurantoïna a les dones de més de catorze anys que patisquen infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades. En concret, abasten principalment dos tipus: cistitis, que és la infecció de la bufeta, i pielonefritis, que és la que afecta els renyons. Hi queden exclosos, per tant, els casos complexos que requereixen valoració mèdica, com ara infeccions recurrents, ús de sonda vesical o immunosupressió. També les ITU complicades, que són les que afligeixen persones amb risc més gran, per exemple les embarassades, ancians, diabètics o persones amb anomalies anatòmiques, que requereixen una avaluació mèdica més profunda.

Els símptomes típics de la cistitis inclouen disúria —dolor o ardor en orinar—, pol·laciúria (necessitat d'orinar amb més freqüència del que és normal, però generalment en xicotetes quantitats), urgència urinària, dolor suprapúbic i hematúria (sang en l'orina), sense pruïja o flux vaginal anormal.

El tractament de la ITU no complicada es basa en un inici primerenc de medicació amb antibiòtic, sense necessitat de cultiu d'orina rutinari, amb l'objectiu d'alleujar-ne els símptomes i erradicar la infecció de manera ràpida i eficaç. D'esta manera, es maximitza l'accessibilitat al sistema sanitari. A més, la guia publicada en el BOE estableix protocols específics per al maneig de medicaments i defineix quan les infermeres poden iniciar, modificar, interrompre o finalitzar un tractament en funció dels símptomes i evolució del pacient.

Ara, les comunitats autònomes i altres entitats adaptaran el document, que es revisarà cada cinc anys, als contextos específics de cada territori, i desenvoluparan protocols que concreten la població objectiu, els medicaments autoritzats i els criteris d'actuació.

La d'este dilluns és la novena guia que permet als professionals de la infermeria receptar medicaments. Fins ara podien prescriure'n per a la deshabituació tabàquica, dolors locals, febre, anticoagulació oral, tractament de ferides, hipertensió, diabetis tipus 1 i tipus 2, cremades i ostomies.