Informe Unicef: Espanya segueix a la cua en pobresa infantil a la UE i l'OCDE

Espanya continua sent un dels països amb majors índexs de pobresa infantil entre els Estats membres de la Unió Europea (UE) i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), i se situa en el lloc 36 de 39, ha denunciat Unicef.

Segons un informe publicat aquest dimecres per Innocenti, l'oficina d'investigació d'Unicef, la taxa de pobresa entre els xiquets espanyols va augmentar des del 2014 fins a 2021 en comparació amb la resta de països de la UE.

El document, que examina l'evolució de la pobresa infantil entre aquests dos anys als països més rics, revela que en la forqueta de 2014 a 2021 Espanya es manté "estable", en el 28% de pobresa infantil, la qual cosa la deixa en el lloc 36 de 39, només per davant del Regne Unit, Turquia i Colòmbia.

Entre 2019 i 2021 se situa també en el lloc número 36, només per davant de Romania dins de la UE, i el 2021 és el país europeu amb la taxa de pobresa infantil més alta.

Es tracta d'una taxa de pobresa infantil "inacceptable" per a un país com Espanya, en paraules de Gustavo Suárez Pertierra, president d'Unicef Espanya, segons recull l'agència de Nacions Unides en un comunicat.

"Al darrere d'aquestes xifres hi ha xiquets, xiquetes i adolescents que no poden permetre's menjar carn, pollastre o peix almenys una vegada cada dos dies ni fruita ni verdura diàriament, que viuen en cases sense una temperatura adequada, que no tenen roba, calçat o llibres adequats, o que no poden participar en activitats d'oci o anar de vacances una vegada a l'any", ha incidit. I ha demanat amb urgència no "girar la vista cap a un altre costat" davant qualsevol menor que no gaudisca d'unes "condicions de vida dignes".

Encara que Espanya millora lleugerament les xifres respecte al punt de partida el 2012-2014, ocupa el lloc número 22 de 39 en el progrés de la pobresa infantil, amb una reducció de només el 4% entre el 2014 i el 2021, enfront de la mitjana del 8% de la resta de països.

Unicef subratlla que la pobresa infantil no depén en excés dels nivells de renda dels països, i cita com a exemple Eslovènia, que té un nivell de renda similar a Espanya i, no obstant això, presenta la menor taxa de pobresa infantil, del 10%.

A Espanya el percentatge de xiquets i xiquetes en pobresa persistent (dos o més anys en situació de pobresa) és el quart més alt dels països europeus analitzats, per damunt del 20% en el període del 2017 al 2019.

També preocupen les taxes de privació material i social severes, que el 2022 era del 10,3% i situa Espanya en el sisé lloc de la UE, i la de privació material infantil, amb el mateix lloc entre els països europeus i un 19,7% de xiquets i xiquetes que no poden permetre's almenys tres productes o serveis com la roba nova, dos parells de sabates, fruita i verdura diàriament, viatges escolars o llibres adequats.

L'anàlisi també posa de manifest "enormes desigualtats" en els riscos de pobresa: les famílies migrants, la comunitat gitana, els que tenen una discapacitat o els que viuen en llars amb només un adult ―especialment una dona― estan particularment exposats a la pobresa.

Per a Unicef Espanya, la nova legislatura i la creació del Ministeri de Joventut i Infància són una "oportunitat" per a acabar amb la pobresa infantil després que, a parer seu, algunes de les polítiques i ajudes socials posades en marxa per l'anterior govern, com l'increment del salari mínim o l'impost mínim vital, no funcionaren del tot "per falta d'una foto específica de la infància", "estar limitades a rendes molt baixes" o "tindre una cobertura limitada i un alt nivell de 'no accés' a les ajudes".

"El problema de la pobresa infantil a Espanya és estructural, i ha de ser abordat així. La seua reducció és possible, però és una decisió política", ha afegit Suárez Pertierra, que ha exigit un "esforç més gran" per a això.

Consulta ací l'informe complet: