Els ingredients que van propiciar una DANA catastròfica

El dimarts 29 d'octubre passarà a la història com el dia en què va tindre lloc una de les pitjors catàstrofes naturals mai viscudes a casa nostra. Les pèrdues materials són inabastables, però el que realment ha colpit la societat valenciana són les víctimes mortals, que ja n'ascendeixen a més de 200; un número que continuarà augmentant en les pròximes jornades, segons apunten tots els indicadors. Però, quins han sigut els ingredients que han generat una DANA d'estes característiques?

Per a entendre el desenvolupament dels esdeveniments cal conéixer el recorregut que fa la rambla del Poio. Este curs fluvial naix a la serra dels Boscos i la Cabrera —als municipis de Xest i Xiva (Foia de Bunyol)— i passa per les comarques del Camp de Túria i l'Horta Sud per a desembocar finalment a l'Albufera. La conca abasta el territori comprés entre les conques del Túria (al nord) i el Magre (al sud), amb una extensió de 462 km².

Ana Camarasa, catedràtica de Geogràfica Física de la Universitat de València, defineix este tipus de rambla, típica del Mediterrani, com "un corrent de circulació efímera", cosa que significa que la major part del temps no porta aigua. "Veure'l ple és veure'l en l'altra etapa, per al que està fet, que és per a traure l'aigua i els sediments al mar", apunta l'experta.

Així, el dia 29 d'octubre les grans precipitacions registrades a la Foia de Bunyol es van canalitzar a través d'esta rambla. El dilluns ja havia començat l'episodi de pluges, però va ser dimarts al matí quan la situació es va tornar crítica. Entorn de les 12:00 hores, la rambla del Poio es va desbordar a l'altura de Xiva i, poc després, se'n va eixir de mare també el riu Magre al pas per Utiel.

Va ser en eixe precís moment quan el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat va emetre un avís especial d'alerta hidrològica als municipis que es troben en el recorregut de la rambla del Poio. En la xarxa social X, l'organisme públic va avisar que la tendència era ascendent i que es mantenien les precipitacions en la capçalera.

Per a fer-nos una idea del cabal que va arribar a tindre este curs fluvial, el comparem amb alguns rius europeus. Abans de les 18:00 hores, al pas per Loriguilla (Camp de Túria), la rambla del Poio ja tenia un cabal equivalent al del riu Sena o l'Ebre, amb 500 metres cúbics per segon. Només una hora després, el cabal era superior als 2.000 metres cúbics per segon, quasi multiplicant per quatre el del riu Ebre, moment en el qual el sensor va deixar de funcionar. A banda d'este cabal immens, cal tindre en compte els afluents que té aigua avall i que també baixaven molt carregats d'aigua.

Seria a les 18:30 hores quan es produiria el temut desbordament. Tota eixa aigua arreplegada i acumulada a la rambla del Poio se'n va eixir del llit de la rambla i va negar completament localitats de l'Horta Sud, on les pluges havien sigut molt més lleugeres i es respirava un ambient de tranquil·litat. Parlem d'Alfafar, Aldaia, Benetússer, Catarroja, Paiporta i Picanya, entre moltes altres localitats que es van veure sorpreses per una riuada devastadora.

El mateix va passar a la Ribera Alta i, en grau més baix, a la Ribera Baixa. El riu Magre va desbordar-se i va començar a negar localitats com Carlet o Algemesí, que ha quedat totalment afectada per la riuada i que va despertar dimecres completament coberta per fang i amb el rastre de la destrucció als carrers.

Una riuada que no només porta aigua

Tots tenim presents les impressionants imatges en què es veu com la força de l'aigua tomba un pont a Picanya (Horta Sud). Però esta potència devastadora per part de la riuada té un altre factor amagat a tindre en compte, ja que no és només aigua el que transporta.

"La primera part de la riuada és molt destructiva, perquè a més d'aigua porta sediments, pedres, enderrocs...", explica el geògraf i climatòleg Xavi Berenguer. L'expert afirma que, després de períodes molt llargs de sequera, quan de sobte es produeixen estes pluges i l'aigua torna a córrer per llit de la rambla, a més d'aigua, esta riuada transporta i arreplega tots els elements que s'han anat acumulant i que la fan encara més perillosa.

Un altre factor essencial a tindre en compte és la impermeabilitat del terreny. Segons apunta el meteoròleg d'À Punt Lluís Obiols, cada volta el territori està més asfaltat, inclús en el cas dels rius. "El que provoca és un augment de la velocitat de l'aigua. Implica que tota l'aigua que cau va cap al riu", apunta Obiols. "Crec que hauríem de mantindre un diàleg i escoltar més la natura i adaptar-nos un poc més al nostre entorn", conclou.

Unes precipitacions, malauradament, de rècord

El dimarts, com no podria ser d'altra manera ateses les conseqüències, a la província de València es van registrar unes precipitacions de rècord. Com informen des del servei de l'oratge d'À Punt, es van generar tempestes quasiestacionàries que descarregaven i es regeneraven amb molta rapidesa i que van deixar al seu pas precipitacions d'intensitat torrencial (coneguts com a trens de tempesta).

L'observatori que més pluja va registrar va ser el de Torís-Canyapar, de la xarxa d'Avamet, on van caure 640,6 l/m² en poques hores, quan la mitjana anual de precipitacions a la població és de 515 l/m². A municipis com Xiva, Xera o Xest i Bunyol van caure més de 400 l/m², mentre que a Setaigües, Requena i Utiel se'n van registrar entorn dels 300 l/m². En canvi, en municipis com Benetússer, Paiporta o Picanya no van arribar als 10 l/m²; per això, la riuada els va agafar més per sorpresa.

A més, és important destacar que el fort temporal de llevant va generar onatge destacable que va dificultar el desembassament de l'aigua a les conques afectades per la pluja. Això va dificultar la baixada del nivell de la inundació en punts de l'Horta Sud i la Ribera Alta.

Quasi una setmana després de la tragèdia, la societat valenciana intenta assimilar els fets viscuts. El 29 d'octubre quedarà marcat en la memòria col·lectiva com una jornada funesta, que segurament marcarà un abans i un després a l'hora d'afrontar les emergències i el risc associat a fenòmens meteorològics més extrems.