Intel·ligència artificial per a seleccionar embrions: l'última innovació en reproducció assistida

La intel·ligència artificial també entra en el camp de la reproducció assistida. Un estudi liderat pel doctor Marcos Meseguer, supervisor científic de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i embriòleg d'IVI València, desenvolupa un algoritme basat en aquesta tecnologia amb aplicacions prometedores en la selecció d'embrions perquè permet valorar la viabilitat d'implantació de cara a incrementar les possibilitats d'embaràs.

L'innovador avanç es presenta aquest divendres en el desé International IVIRMA Congress, que l'empresa valenciana celebra a Màlaga. En concret, la investigació avalua la dinàmica posterior a la desvitrificació dels embrions per a predir el potencial d'implantació que tenen els blastòcits mitjançant l'ús de xarxes neuronals artificials (RNA) basades en intel·ligència artificial. Tradicionalment, assenyala l'IVI, s'han estudiat els paràmetres que influeixen en la morfologia de l'embrió que poden relacionar-se amb les possibilitats d'implantació per a aconseguir un embaràs exitós, i els exemplars es triaven a ull humà. Tots semblaven iguals. Ara, l'ull de la intel·ligència artificial pot marcar la diferència.

Per això, s'està treballant en el disseny d'un algoritme basat en dades de milers dels casos que han atés durant els trenta anys de trajectòria que tenen en el camp de la reproducció assistida. Vol analitzar-se el comportament que té l'embrió des que es desvitrifica fins que es transfereix, procés que dura unes quatre hores aproximadament. I es fa a través d'una càmera de filmació a intervals que grava com es desperta un embrió adormit després d'anys de congelació. S'examina cada imatge, cada moviment del potencial fetus.

"La intel·ligència artificial ens mostra que un embrió que inicia l'expansió de manera precoç —el temps mitjà és de cinquanta minuts— i la realitza de manera ràpida, adquirint una superfície superior als 0,14 mil·límetres quadrats, pot arribar a implantar fins a un 30% més que un embrió que s'expandeix més tard i lent durant aquestes quatre primeres hores de vida", resumeix el doctor Meseguer. El que permet aquest instrument, per tant, és identificar exemplars que, "encara que mostren bona morfologia, tenen baixa probabilitat d'implantar perquè en desvitrificar-se tarden molt a expandir-se o s'han expandit molt poc", explica.

El 60% dels blastòcits reexpandits s'agafaren amb èxit

L'estudi elaborat és una anàlisi retrospectiva sobre una mostra de 511 blastòcits desvitrificats. "Quan vitrifiquem l'embrió, el deixem en estat inert, llevant-li l'aigua, que és la que mou tota la maquinària de la cèl·lula. En el moment que li la lleves, és com si el temps es detinguera, i l'embrió pot estar anys així sense que el temps repercutisca negativament en la qualitat. Quan reactivem el temps, li tornem a ficar l'aigua, que entra a poc a poc, i no en tots els embrions ho fa de la mateixa manera", assenyala l'investigador.

És aquest, precisament, el punt de partida en què es basa l'algoritme: "Veiem que aquell embrió en què comença a entrar l'aigua presenta millor pronòstic. I a aquell embrió que s'expandeix més ràpidament li anirà millor que a aquell que ho faça més lentament", apunta Meseguer. Tota la feina es resumeix en dues dades: més del 60% dels blastòcits reexpandits implantar-se satisfactòriament en la mare, davant del 6% que anaren més lents després de la descongelació.

Cada implant compta, especialment perquè les dones que opten per congelar oòcits per a preservar la fertilitat o acudeixen a tractaments de fecundació in vitro són cada vegada més majors. Les pacients habitualment sobrepassen els 35 anys i la mitjana d'edat està actualment en vora 38, indica Ernesto Bosch, director mèdic de l'IVI.