La intersexualitat: ni una identitat de gènere ni una orientació sexual

La intersexualitat és la paraula que s'amaga en l'última lletra de les sigles LGTBI. Fa referència a un dels col·lectius més desconeguts, ja que moltes vegades s’estigmatitza i s’invisibilitza en la societat. 

Aquest dimecres, 26 d’octubre, se celebra el Dia de la Visibilitat Intersex, que busca desmuntar tots els mites al voltant d’aquest desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals de les persones, incloent-hi genitals, gònades i patrons cromosòmics. Una persona intersexual, segons les Nacions Unides, no s’ajusta a les nocions binàries dels cossos masculins i femenins. 

Des de Lambda València insisteixen que la intersexualitat no és una identitat de gènere —persona cis, trans, no binària o de gènere fluid—, ni una orientació sexual —heterosexual, homosexual, bisexual o asexual. Tampoc és una malformació i no consisteix a tindre un tercer sexe. 

Posar fi a les violacions dels drets de les persones intersexuals

Els últims anys ha crescut la conscienciació sobre les persones intersexuals, però des de les Nacions Unides reconeixen que encara queda un llarg camí per a erradicar tots els abusos contra els drets humans que es cometen. Aquests inclouen l’infanticidi, les intervencions mèdiques forçades i coercitives, la discriminació en l’educació i l’esport, i la falta d’accés a la justícia. 

L’abús més comés al món contra les persones intersex és la submissió a una cirurgia, tractaments hormonals o altres procediments mèdics, segons l’ONU, “en un intent de canviar forçosament la seua aparença per alinear-la amb les expectatives socials sobre els cossos masculins i femenins”. Un procediment que, sovint, es du a terme sense que la persona en siga conscient o hi tinga capacitat d’elecció. 

A la Comunitat Valenciana, la Llei 23/2018, de 29 de novembre, d’igualtat de les persones LGTBI, prohibeix les intervencions per a modificar els genitals dels nounats. Especifica que els tractaments irreversibles —cirurgia genital i gonadectomies— hauran d’esperar que la persona puga decidir per si mateixa, tret que hi haja risc per a la salut. 

La Pastora de Vallibona

Un dels primers casos de persones intersexuals coneguts al territori valencià és el de la Pastora. Va nàixer a Vallibona (Ports) l’any 1917 i els seus pares la van batejar amb el nom de Teresa Pla Meseguer. La seua intersexualitat la va condemnar a ser rebutjada per tot el món i la va obligar a convertir-se en una llegenda entre els maquis. 

La Pastora va lluitar tota la vida per a recuperar la seua identitat i canviar el seu nom a Florencio. Va morir a Olocau l’any 2004.