Investiguen a València un possible cas de virus de Marburg

La Conselleria de Sanitat ha activat el protocol per un cas, a la ciutat de València, sospitós de patir la malaltia pel virus de Marburg, similar al de l'ebola i el brot del qual va ser detectat el passat dia 13 a Guinea Equatorial.

Segons informa la Generalitat, les mostres biològiques del pacient s'han remés al laboratori de referència de l'Institut de Salut Carlos III de Madrid per a la possible confirmació del cas.

Es tracta d'un home de 34 anys que presenta símptomes compatibles amb la malaltia i que va estar a Guinea Equatorial durant un període de temps que es podria correspondre amb el d'incubació i desenvolupament de la malaltia.

El pacient s'ha traslladat des d'un hospital privat i es troba ingressat en la unitat d'aïllament d'alt nivell de l'Hospital La Fe de València, "que garanteix la seguretat tant de les seues cures com la protecció als professionals sanitaris que el tracten", segons Sanitat.

Rafael Toledo, catedràtic de parasitologia de la Universitat de València confirma que es tracta d’un “virus hemorràgic” que, en estadis evolucionats, fa “aparéixer hemorràgies i bambolles de forma molt similar al virus d’ebola”.

La transmissió, segons adverteix el catedràtic de microbiologia de la UV Javier Buesa, ocorre “per contacte amb secrecions biològiques, com la saliva, o per contracte estret a través de la pell”.

Què és el virus de Marburg?

Aquest brot s’ha detectat a la província de Kié-Ntem, a l'oest de la part continental de Guinea Equatorial i fronterera amb el Camerun i el Gabon, després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) confirmara la mort d'almenys nou persones per la malaltia.

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d'Àfrica (Àfrica CDC) de la Unió Africana (UA) van assegurar el passat dia 16 que el brot no ha de "sembrar el pànic" i van destacar que els experts estan treballant per a contindre l'epidèmia.

Aquest virus causa una febra hemorràgica vírica de gravetat en l'ésser humà i és de la mateixa família que l'ebola. La taxa mitjana de letalitat de la malaltia oscil·la entorn del 50%. Durant els últims brots, detectats a Ghana, la República Democràtica del Congo, Kenya o Uganda, entre altres països, les taxes han oscil·lat entre el 24% i el 88% en funció de la soca i del tractament dels casos. S'estima que a Àfrica ha causat la mort de més de 3.500 persones.

Quins són els símptomes?

La malaltia afecta bruscament el cos, amb febra elevada, cefalàlgia intensa, molt de malestar i dolors musculars freqüents. Al tercer dia pot aparéixer diarrea aquosa intensa, que pot persistir una setmana, dolor i còlics abdominals, nàusees i vòmits. A més, en molts casos els ulls s'afonen, es pateix inexpressivitat facial i una letargia extrema.

En el brot europeu registrat en 1967 a Marburg i Frankfurt (Alemanya) i a Belgrad (Sèrbia), la majoria dels pacients van presentar una erupció cutània no pruriginosa de dos a set dies després de l'inici dels símptomes.

Molts malalts tenen manifestacions hemorràgiques greus als cinc a set dies i els casos mortals solen presentar alguna forma d'hemorràgia, sovint en diversos òrgans. La presència de sang fresca en els vòmits i la femta sol acompanyar-se d'hemorràgia pel nas, les genives i la vagina.

La rehidratació i l'administració ràpida de tractament simptomàtic milloren la supervivència. De moment no s'ha demostrat l'eficàcia de cap tractament per a neutralitzar aquest virus, si bé s'estan desenvolupant diversos tractaments immunològics, farmacològics i amb hemoderivats.

Com es transmet?

Inicialment, la infecció humana pel virus es deu a l'estada prolongada en mines o coves habitades per colònies de rates penades Rousettus. La transmissió entre persones ocorre per contacte directe de la pell lesionada o les mucoses amb sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades, així com amb superfícies i materials contaminats amb aquests líquids, com la roba personal o de llit.

Com es detecta?

Pot resultar difícil distingir aquesta malaltia infecciosa d'altres com la malària, la febra tifoidal, la shigel·losi, la meningitis i altres febres hemorràgiques víriques. Per a confirmar que la causa dels símptomes és el virus de Marburg s'empren mètodes com una prova d'immunoadsorció enzimàtica (ELISA), proves de detecció d'antígens, prova de seroneutralització, reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR), microscòpia electrònica i aïllament del virus en un cultiu cel·lular.

El maneig de mostres dels malalts exposa a un risc molt alt i les proves analítiques de mostres no inactivades han de realitzar-se en condicions de biocontenció màxima. Totes les mostres biològiques per a transport nacional o internacional s'han d'envasar amb el sistema de triple envàs.