Iryna Turbenko: "Espere tornar a Ucraïna i poder gaudir dels pastissos, dels cafés, i que tot funcione com abans"
Milers de joves d'Ucraïna han vist com la guerra els canviava la vida. Parlem amb una d'elles, un reflex del vessant més humà de l'actualitat informativa
"La gent que s'ha quedat allí són els que sofreixen de veritat i la gent que ha vingut ací, malgrat que fugen d'aquell lloc, la seua tragèdia no s'acaba". Són les paraules d'Iryna Turbenko, una jove ucraïnesa que va vindre a València fa huit anys i que ara col·labora de forma activa per ajudar els refugiats que fugen de la guerra.
Els seus amics i la família continuen vivint a Ucraïna. La seua història continua sent la història de moltes persones i Iryna Turbenko, exemple de solidaritat, ha sigut una de les cares i les veus de la nova campanya d'À Punt que ensenya el vessant més humà de l'actualitat informativa.
"Espere tornar aviat a Ucraïna una altra vegada i poder disfrutar dels pastissos, dels cafés i que tot funcione com abans". Tornar a la vida que tenien abans de la guerra és el desig d'aquesta i de milers de joves d'Ucraïna que han vist alterats tots els aspectes la seua vida.
Iryna, el refugi de Tania
En març Iryna Turbenko va allotjar la seua amiga Tania, que acabava de vindre a València després de quatre dies de viatge des de Kíiv. Sense entendre valencià ni castellà i amb el xoc per tot allò viscut els últims mesos, agraeix a Iryna fer de família, de traductora i de guia, el seu únic suport moral i material.
“És com la meua família, és la meua amiga que conec des que era una xiqueta menuda. I crec que estic ajudant, però que no és suficient”, era el sentiment que expressava Iryna, qui ha hagut de veure imatges dantesques al seu país on continuen residint els seus pares, la seua iaia i el seu germà.
“Hi ha famílies ací en Espanya que estan donant lloc, menjar, coses... No tenen família en Ucraïna, que no tenen per què fer-ho, però sí que ho fan, perquè volen ajudar. I això és bonic”
“Hi ha famílies ací a Espanya que estan donant casa, menjar, coses... No tenen família a Ucraïna, i no tenen per què fer-ho, però sí que ho fan, perquè volen ajudar. I això és bonic” agraïa Iryna amb un reflex del dolor i de la lluita de moltes persones des de fa més de set mesos.
