Els Jaume I demanen més recursos, menys burocràcia i una llei de mecenatge

Els guardonats de la 34a edició dels Premis Rei Jaume I han coincidit a destacar la necessitat de més recursos per a la ciència i la investigació, han criticat l'excessiva burocràcia i la falta d'organització, i han reclamat una llei del mecenatge que aplique mesures fiscals que ajuden a invertir.

Així ho han assenyalat Jesús María Sanz Serna (Investigació Bàsica); Marta Reynal-Querol (Economia); Antonio de Lacy Fortuny (Investigació Mèdica); Emilio Chuvieco (Protecció del Medi Ambient); Montserrat Calleja (Noves Tecnologies) i Ángela Pérez (Emprenedor) en una roda de premsa dos dies abans de rebre el guardó en un acte que presidiran els reis d'Espanya a la Llotja de València.

Situació de la ciència a Espanya

Reynal-Querol ha assegurat que en investigació a Espanya és necessari "augmentar molt els recursos i fer-ho fàcil i que hi haja menys regulació i menys burocràcia que ens està ofegant". Després de subratllar que al nostre país tenim molt de talent ha advertit que estem en un moment perillós pel risc que molts científics se'n vagen a treballar a altres països.

Sobre aquest tema, José María Sanz Serna ha indicat que si finalment els pressupostos generals de l'Estat s'aproven, inclouran un increment per a ciència i investigació que "agraïm" però que "encara està molt lluny del percentatge de PIB que dediquen altres països similars".

A parer seu, a Espanya "quan hi ha vaques flaques el primer que es retalla és en ciència" i ha criticat els sistemes de gestió, que considera molt inadequats i una "burocràcia en investigació que fa perdre temps i energia als investigadors".

"La ciència espanyola ha avançat molt fins ara, però tenim un coll de botella que ens impedeix continuar fent-ho. En els últims vint anys no s'ha intentat resoldre les deficiències i el 90% dels investigadors faria el mateix diagnòstic: cal posar mitjans que permeten implementar mesures substancials".

Montserrat Calleja ha opinat que és imprescindible un pacte per la ciència perquè, ha dit, la inversió en aquest camp "té un retorn social i econòmic. Per cada euro se'n recuperen cinc o més en inversió R+D+i" i ha subratllat que aquesta recuperació de la inversió "té lloc en un termini de 10 o 20 anys i és necessari aquest pacte perquè siga un èxit per a tots".

Segons Calleja, no s'han fet inversions importants des de fa vint anys "i em fa pena no haver fet abans l'esforç per a establir que funcione un sistema que té defectes i molta burocràcia", i ha reclamat que s'arribe a un pacte de tots els partits perquè això canvie.

Per a Emilio Chuvieco, el retorn de la inversió en ciència és clar i ha indicat que "no és només qüestió de recursos sinó de facilitar les coses i que la gestió siga més senzilla perquè per a comprar qualsevol cosa has de fer una paperassa que no té sentit".

D'altra banda, Ángela Pérez també ha assegurat que la gestió de la ciència no és eficient i ha advocat per la col·laboració publicoprivada i perquè la inversió "se succeïsca amb més intensitat i sense parar" per a poder "fer canvis i projectes transformadors".

Antonio de Lacy ha subratllat que Espanya és un país que "emmalalteix de falta d'organització i fa que es perda en burocràcia" però després de subratllar que per definició és optimista ha indicat que si "no perdem el talent podem arribar molt lluny".

Llei de mecenatge

Segons Ángela Pérez, "contribuiria positivament anar pensant en una llei de mecenatge, a aplicar mesures fiscals que ajuden les empreses a invertir en projectes d'investigació, tant en centres públics com en empreses emprenedores", i ha insistit que la col·laboració publicoprivada és fonamental.

Antonio de Lacy també s'ha mostrat partidari d'una llei de mecenatge, encara que ha reconegut que no sap "què cal fer" i després d'assenyalar que les inversions privades que més interessen són les destinades a sanitat i a renovables, ha indicat que en el primer cas el retorn pot arribar al 28%.

La premiada en Economia s'ha mostrat d'acord amb aquesta llei i ha considerat que es tracta d'un tema cultural en el qual cal treballar des dels col·legis; mentre que Sanz Serna ha explicat que encara que diferents governs han intentat desenvolupar una llei de mecenatge, "el Ministeri d'Hisenda l'ha vetat per ser gelós dels recursos que perdria".

Cimera de la COP27

Preguntat sobre el resultat de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) d'enguany a Egipte, Chuvieco ha indicat que prèviament hi havia poques esperances que s'arribara a acords molt substancials i la conclusió ha demostrat ser poc ambiciosa.

"Continuen sense concretar-se els sostres d'emissió dels diferents països i hi ha hagut un avanç interessant, que ha sigut posar sobre el paper el principi de la justícia climàtica, reconéixer que els països que pateixen més el canvi climàtic són els que menys han contribuït al fet que ocórrega", ha indicat.