Jaume Durà (CEAR): "Quatre anys després de l'Aquarius, hi ha més de cent sol·licituds d'asil pendents de resoldre. Això no ha passat amb Ucraïna"

Aquest divendres es compleixen quatre anys de l'arribada al port de València de l'Aquarius, l'embarcació que traslladava 629 persones migrants rescatades en alta mar, la majoria procedents del Sudan i de Nigèria. Malgrat l'entrega inicial de les institucions, "més de cent sol·licituds continuen pendents de resoldre", segons ha recordat a Les Notícies del Matí el coordinador del Centre Espanyola d'Ajuda als Refugiats (CEAR) al País Valencià, Jaume Durà, que ha lamentat que la majoria de les peticions d'asil, més de dues-centes, també han sigut denegades. "Això no ha passat amb Ucraïna", ha advertit Durà, que ha recordat que una directiva europea ha permés aplicar una figura de protecció temporal al conjunt dels desplaçats ucraïnesos, mentre que en el cas de les persones rescatades en alta mar, com les de l'Aquarius, es fa una anàlisi individualitzada que retarda el procés, un problema que, segons ha recordat, ja van advertir a les autoritats.

El CEAR demana estendre el tracte i els recursos que s'han activat per la guerra d'Ucraïna per a atendre les víctimes d'altres crisis humanitàries. Així, ha recordat que l'organització continua treballant amb les ambaixades de l'Iran i el Pakistan per a portar a Espanya familiars dels refugiats afganesos atrapats que es van instal·lar a Espanya després de la presa del poder dels talibans, el setembre del 2021, i que es troben atrapats en aquells països.

A la província de València és pràcticament impossible agafar cita per a demanar asil i la gent està comprant-les

Jaume Durà també ha avançat en Les Notícies del Matí l'informe anual que l'organització presenta aquest dijous, en vespres del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra el 20 de juny. L'estudi destaca que les peticions d'asil a la Comunitat Valenciana, 4.259, han caigut a vora la meitat respecte de l'any anterior, una situació que també s'ha generalitzat a l'estat espanyol. El CEAR atribueix una part significativa de la responsabilitat d'aquest descens als entrebancs burocràtics per a la tramitació, començant per l'escassetat de les cites telemàtiques que es concedeixen. "El 2022, a la província de València és pràcticament impossible demanar una cita per a demanar asil i la gent acaba comprant-les perquè no té més remei", ha advertit als micròfons d'À Punt.

Segons ha explicat, les organitzacions no governamentals "estan fartes" d'advertir les autoritats sobre aquesta situació, que està generant un mercat negre amb la desesperació de les persones i que suposa una vulneració a la petició d'un dret fonamental com és l'asil.

En contrast amb el descens de les peticions d'asil, les necessitats d'acollida ha augmentat i, segons Durà, les organitzacions valencianes estan incrementant de manera considerable el volum de places, en comparació amb la resta de comunitats autònomes.