Joan Llinares: “Els mecanismes de prevenció per evitar el que va passar a Emarsa no s’estan prenent seriosament”

Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau, ha advertit en Les notícies del matí del risc que hi ha de que es torne a repetir un cas com Emarsa. Llinares ha detallat que a la Comunitat Valenciana hi ha 400 depuradores, encara que no són tan grans com la que gestionava Emarsa. “La nostra pregunta sobre si pot passar alguna cosa semblant al que va passar en Emarsa es troba sense contestar. Els mecanismes de prevenció no s’estan prenent seriosament”, ha deixat clar. Llinares ha remarcat que actualment sols Divalterra té un auditor intern i que “ni una sola empresa del sector públic té fets els mapes de riscos” per evitar que tornen a ocórrer les coses que van passar, encara que hi ha una llei valenciana que ho demana.

El cas Emarsa és una macrocausa que es va obrir pel presumpte saqueig de la depuradora de Pinedo. El Tribunal Suprem va confirmar a l'octubre les penes de presó per als principals capitostos del cas Emarsa, pel qual es van desviar 23,5 milions d'euros de diners públics a través de la gestió de la depuradora de Pinedo. Les penes que han de complir les 24 persones condemnades oscil·len entre els nou i els dotze anys de presó, per delictes de blanqueig de capitals, malversació de cabals públics, suborn, prevaricació i falsedat. Dels diners defraudats, la Generalitat ja ha recuperat set milions. Sobre el cas Emarsa, l’ha qualificat “d’enciclopedia de formes i sistemes de plasmar la corrupció aprofitant una empresa pública i uns recursos públics”.

En l’entrevista, el responsable de l’Agència Antifrau ha fet referència a diversos casos de corrupció. També el treball que es fa a l’AVAF, que el 2019 va sumar 47 denúncies per apanyar oposicions. Llinares ha explicat que els casos relacionats en aquest tema han sorprés en l’Agència. L’agència ha sumat 47 denúncies per apanyar oposicions. “Qui està fent la selecció dels servidors públics”, ha lamentat. Actualment hi ha dos oposicions paralitzades.

En conjunt, l’Agència Valenciana Antifrau ha resolt en els vora tres anys de funcionament més de 250 casos. Llinares ha puntualitzat que tots els casos no són frau i altres es deriven per a la seua investigació però que no s’ha parat de treballar. L’Agència, amb un equip humà de més de 40 persones, treballa en l’àmbit de la prevenció, en el de la investigació i en el de la protecció de les persones que denuncien corrupció. “Tenim un marc legal molt potent en la Comunitat Valenciana i es tracta que el que està plasmat en unes bones normes legals es duga a la pràctica”, ha remarcat. “La corrupció és un risc”, ha assegurat. Un risc que cal previndre, en opinió del director de l’Agència Valenciana Antifrau.

A la pregunta per la investigació de la construcció dels tres hospitals de campanya que va construir la Generalitat per fer front a la Covid-19, Llinares ha contextualitzat que la necessitat de recórrer a contractacions d’emergència “no significa que puges fer el que vullgues” i ha incidit en que cal d’actuar amb transparència i amb totes les garanties. “Hi ha molta confusió al voltant dels contractes d’emergència”, ha remarcat. El responsable públic ha afegit que en aquest cas dels hospitals s’estudia si s’han complit els requisits mínims a l’hora de contractar i també en l’execució dels contractes, “el gran forat negre de la contractació pública” al seu parer. Llinares ha recordat que en aquest sentit es segueixen les directrius de les agències europees, que adverteixen que les emergències relacionades amb la Covid-19 són propícies per a que es donen conductes corruptes. En qualsevol cas, ha incidit en que l’Agència no parla dels temes que investiga fins que estan ja tancats els procediments i es publiquen al seu web.

21 persones en acollida

El responsable de l’Agència Antifrau ha comentat també que les denúncies provenen principalment de treballadors públics “que ara no es calla” i que en haver-hi una institució dedicada al tema pensa que ara denunciar “val per a alguna cosa”. L’AVAF té en acollida a 21 persones, que poden rebre pressions al denunciar una irregularitat i que tenen un risc de patir represàlies. Aquestes persones tenen garantida la confidencialitat.

Preguntat per la segona part del cas Fabra demostra que la “justícia pot funcionar i fer les coses molt bé, de que la justícia no es cansa”. Llinares ha considerat que la primera part del cas semblava haver-se tancat en fals en reconéixer sols un delicte fiscal en aquest procés i que ara un jutge obrira una investigació demostra que la justícia actua fins al final.

El jutjat d'instrucció número 4 de Castelló va acordar la setmana passada reobrir les diligències penals, obertes en 2016 i arxivades provisionalment després, que investigaven un possible delicte societari després d'una denúncia de dos socis de Golf Mediterráneo contra nou integrants del consell d'administració, entre ells Carlos Fabra, per haver permés apropiar-se a Golf Borriol d'uns terrenys molt per davall del preu de mercat. L’acció judicial es va iniciar a petició de la Fiscalia arran d'un informe que consta en la causa que està oberta en el mateix jutjat contra Carlos Fabra, i que investiga si l'expresident del PP i de la Diputació de Castelló va ocultar béns del seu patrimoni per a dificultar l'execució de la sentència per la qual el van condemnar a quatre anys de presó.