Jorge Lomónaco, l'exembaixador de Mèxic que, des de València, assessora les Nacions Unides en drets humans i geopolítica
El diplomàtic actualment integra en l'ONU un reduït cercle d’experts en drets humans (Pilpg) que aquests dies investiguen el possible robatori de xiquets a Ucraïna per part de Rússia
Jorge Lomónaco, com a diplomàtic d’alt rang, ha viscut en nombrosos països. Ara, en la seua nova etapa professional i vital ha decidit triar la ciutat de València per a la seua residència. El 2021, fa molt poc, va deixar el càrrec d’Ambaixador de Mèxic per desavinences amb el president López Obrador, al qui acusa de “menysprear l’estat de dret”. Actualment, en les Nacions Unides, integra un reduït cercle al qual pertanyen diplomàtics experts en drets humans que assessoren el Consell de Drets Humans de l'organització. Damunt la taula: la qüestió dels possible robatori de xiquets i xiquetes a Ucraïna per part de Rússia.
Lomónaco ha parlat amb A Punt Mèdia, sense pèls en la llengua, de la seua renúncia al cos diplomàtic. També d’actualitat, de la seua trajectòria, de com veu la València que l’ha rebut i com imagina la València del futur. Perquè a aquest mexicà que anava per a arquitecte, al que li hauria agradat dissenyar la capella de Ronchamp de Le Corbusier, li agrada somiar. De València diu que el port, les platges i la modernitat de la gent li recorden Miami i li evoquen Estocolm i Washington.
Ha residit a Suècia, els Països Baixos, Miami, Washington, el Regne Unit, Estrasburg i Ginebra… però ha triat València per a viure, per què?
Aquells van ser destinacions de faena que, no obstant això, vaig gaudir molt. València, en canvi, ha sigut una elecció. Volíem una ciutat ben comunicada i molt viva, amb mar. En els nostres periples pel món, la meua dona i jo vam aprendre que estar prop de la mar és molt important, perquè modela les poblacions i els seus habitants. Diria que els fa millor. I si a tot això sumem bon clima i bon menjar, València guanyava amb diferència qualsevol altra opció.
Dels llocs que coneix del món o en què ha viscut, quins li recorden més València i per què?
El port i les platges de València, amb la seua gent ben cuidada i molt a la moda, em recorden molt Miami. Clar que a Miami li fa falta molta cultura i molta història per a competir amb València. D'altra banda, Washington i Estocolm són, més o menys, de la mateixa grandària i d'una escala humana molt semblant a València, encara que el clima i la gent siguen totalment diferents.
València té un dels millors climes d'Espanya, té mar i bona gent. Un sistema de transport molt eficient, relativament poc trànsit i opcions per a l'esport i l'oci. És fàcil arribar-hi i fàcil eixir-ne, per a mi molt important com a nòmada crònic que soc
Per què va renunciar el 2021 a representar el govern de Mèxic com el seu ambaixador?
L’actual president de Mèxic, López Obrador, que va arribar al poder el 2018, si bé es presenta com un home d'esquerres, és un nostàlgic del Mèxic autoritari dels anys 70; molt conservador socialment i un gran misogin. Com a populista de manual, menysprea les institucions, en particular aquelles dissenyades com a contrapés democràtic i que el van portar al poder. Ha concentrat el poder com cap president mexicà en mig segle, ha destruït bona part dels programes i institucions governamentals, independement de la seua utilitat. Ha militaritzat no sols la seguretat, també moltes funcions assignades a civils com la construcció d'obra pública, l'administració d'aeroports, duanes, distribució de medicaments, etc.
Te un menyspreu per l’estat de dret quan el molesta. Està disposat a tot —incloent violar la llei— amb la condició que el seu hereu/va guanye l'elecció el 2024. Com a resultat, Mèxic pateix, a més d'inseguretat, desigualtat i pobresa, una inesperada incompetència en la gestió de govern i una considerable erosió democràtica. La democràcia i els drets humans són una qüestió personal per a mi. En aquestes condicions em resultava impossible continuar representant el govern de Mèxic en l'exterior i, per això, vaig prendre la decisió de renunciar al servei diplomàtic el 2021.
I ara viu a València… Tenia alguna vinculació familiar abans amb la ciutat?
Diria que molt llunyana, i al mateix temps una història digna d’una novel·la. El meu segon cognóm és Tonda. I en arribar a València he conegut que Tonda és un cognom d'origen aragonés, potser amb arrels navarreses, i que a la Comunitat Valenciana és on hi ha més persones amb aquest cognom.
De la història familiar dels Tonda sé que el meu avi matern, Pedro Tonda —que va nàixer i créixer a Màlaga— encara que estava destinat a ser mariner per influència paterna, va acabar sent pilot d’aviació. Va lluitar per Espanya en la guerra del Rif. El meu avi va ser un dels cinc pilots fundadors de LAPE, la predecessora d'Ibèria. I com que va lluitar en la Guerra Civil del costat de la República, la seua dona —la meua àvia— i els seus tres fills menuts, tots madrilenys incloent ma mare, es van amagar primer a València i després a Barcelona, per a protegir-se dels bombardejos.
En caure la República es van veure obligats a buscar refugi a França, des d'on van fugir a Amèrica per a evitar ser detinguts a París per les forces lleials a Franco. De viatge cap al Perú, on el germà major del meu avi “havia fet les Amèriques” —en casar-se amb la filla d'un president d'aquell país—, el meu avi va conéixer al director del gegant farmacèutic alemany, Hoechst, qui viatjava a Mèxic per a obrir una delegació. I en finalitzar la travessia, el meu avi havia sigut designat gerent de la nova delegació a Mèxic. I així va començar la nostra aventura mexicana...
Els valencians i valencianes estan molt orgullosos -amb molta raó- de la seua història i les seues tradicions, de la seua identitat comuna. Però un poc més de València en el món i més del món a València no vindria gens malament
I ara comença la seua aventura a València… Com descriuria la València que ha trobat? La imaginava tal com ara la viu?
En els quasi set anys que han transcorregut des que vam triar València fins que ens hem assentat el 2021, la ciutat ha canviat moltíssim. Per a molt bé. Està molt ben cuidada, molt neta, plena d'activitats i és cada dia més internacional, més cosmopolita, cosa que jo considere una virtut. Viure a València és una delícia, i viure al centre de la ciutat, un privilegi que la meua dona i jo gaudim cada dia.
Què és el que més li agrada de València?
Poques ciutats poden presumir de tindre el millor dels dos mons: les opcions d'una gran ciutat, però sense perdre l'escala humana. I això és València. Compta amb una intensa agenda cultural, una gran gastronomia pròpia i, a més a més, suficient interés per a provar sabors d'altres latituds. Té un dels millors climes d'Espanya, té mar i gent molt bona. Tot això amb un sistema de transport molt eficient, relativament poc trànsit i moltes opcions per a l'esport i l'oci. I és fàcil arribar-hi i fàcil eixir-ne, cosa que per a mi és molt important com a nòmada crònic que soc.
Què és el que menys li agrada de València?
Diria que la humitat...i l’aeroport es queda curt en destinacions per a aquesta ciutat.
Què canviaria de València amb urgència?
No hi ha ciutat perfecta, encara que canviaria poques coses, destacaria (cap és fàcil d'assumir): l'aigua que destrossa banys i cuines, els contenidors de fem sobre les voreres i la introspecció de la societat valenciana. Cal mirar més cap a fora.
Quina qüestió de València no s’explica que continue ocorrent? Què creu que necessita aquesta ciutat per a ser més cosmopolita?
València està cada dia més plena d'estrangers, siguen turistes, residents estacionals o nòmades laborals. Potser per deformació professional, perquè el món ha sigut la meua forma de vida, crec que, a més d'atraure alemanys, britànics, italians, francesos o polonesos, els ciutadans valencians podrien interessar-se més en el que passa a la resta de països (els Estats Units, Amèrica Llatina amb tants llaços comuns).
Per experiència pròpia puc assegurar que conéixer a fons altres cultures, seguir el que passa en la política italiana o a Hongria, l'erosió democràtica a Amèrica Llatina, la polarització en tantes societats, la crisi mundial dels partits polítics o el rebuig a la globalització… ofereix una perspectiva diferent de la forma en què es veuen els problemes d'Espanya. Pense que Espanya és un país enormement privilegiat.
Els valencians estan molt orgullosos —amb molta raó— de la seua història i les seues tradicions, de la seua identitat comuna. Això sí, un poc més de València en el món i més del món a València no vindria gens malament.
És la Comunitat Valènciana terra d’oportunitats per als empresaris mexicans i viceversa?
Els sectors amb més potencial per als empresaris mexicans són el turisme i els béns immobles. Als inversors valencians els diria que poden aprofitar Mèxic com a pont entre el Tractat de Lliure Comerç Mèxic-UE i el Tractat de Lliure Comerç Mèxic, EU i el Canadà, pel que fa a les manufactures per al mercat nord-americà.
Actualment, estem recaptant informació al voltant de la qüestió del robatori de xiquets i xiquetes a Ucraïna per part de Rússia. El dilluns 27 de febrer tenim una reunió i potser tindrem notícies
Com veu les relacions Mèxic-Espanya?
Si parlem de la relació entre les dues societats, són entranyables. Ens uneix l'idioma, la història, la cultura, vincles familiars, principis i valors comuns, migracions en els dos sentits i una feblesa natural dels uns pels altres. Espanya és el tercer inversor a Mèxic i cada vegada hi ha més inversions mexicanes a Espanya. Tan sols en l'últim segle, Mèxic ha rebut espanyols amb els braços oberts en almenys tres onades: a principis del segle XX, durant i després de la Guerra Civil i després de la crisi del 2008.
Actualmente, quan les coses no van bé a Mèxic, Espanya ha donat la benvinguda a cada vegada més mexicans. I així serà cada vegada que siga necessari, perquè compartim origen i destinació. Actualment, les relacions entre els governs no passen pel seu millor moment. No obstant això, l'enorme paciència del costat espanyol a les impertinències del president López Obrador i els seus constants atacs a empreses espanyoles estan passant factura, però vindran temps millors.
Actualment, és membre del cercle d'exambaixadors del grup de dret internacional Pilpg que colabora amb les Nacions Unides
A més d'un orgull, ser membre del cercle m'obliga a estar al dia i em permet alertar i promoure iniciatives per a cridar l'atenció de governs i organismes internacionals contra violacions greus de drets humans. Actualment estem recaptant informació al voltant de la qüestió del robatori de xiquets i xiquetes a Ucraïna per part de Rússia. El dilluns 27 de febrer tenim nova reunió i potser hi haurà noticies. Actualment es treballa molt de prop amb Ucraïna en la preparació de casos sobre crims de guerra comesos per les tropes russes invasores. A més de la nostra contribució a Ucraïna, en l'últim any ens hem involucrat a Sri Lanka, l'Iran i Nicaragua. Des de Pilpg, s’ofereix assistència legal gratuïta a entitats (països en desenvolupament o subestatals) en conflicte.
I per a concloure, tornem a casa... com imagina València el 2030 i el 2050?
Imagine una València més verda i més intel·ligent, lliure de violència de gènere i més igualitària en tots els sentits. M'agradaria veure l'antiga ciutat emmurallada totalment tancada al trànsit vehicular, més ciclovies, ni un sol vehicle que utilitze combustibles fòssils, grans plantes fotovoltaiques en la rodalia, un tren elevat per damunt dels jardins del Túria fins al port i després paral·lel a la platja, àrees públiques completament connectades a internet de manera gratuïta, grans pàrquings subterranis al voltant del centre, molts centres de coworking per als treballadors nòmades, trens ràpids al llarg de la costa del Mediterrani des de la frontera francesa, per a estar connectats amb la resta d'Europa fins a Cadis, sense passar per Madrid. Sembla molt important per a propiciar una major descentralització. En resum, una ciutat molt pròspera, molt moderna i molt internacional, però amb una història i una cultura ben preservades.
